amb "carinyu" per al DaniMa i el DaniRi.

“matinal” a la Maladeta Oriental

la melodia del mòbil, en funcions de despertador, intenta fer-se un lloc a l’espai sonor en directa competència amb la remor del riu Ésera.
són les quatre de la matinada, als porxos de Senarta no es mou ningú.
faig el ronso captiu de la bellesa. un jersei blau com el cel l’embolcallava: rossa, ulls clars, cabells llisos, prima...
ahir era a Benasque. avui em sembla un miratge.
l’ombra dels núvols és empesa amb força per la lluna plena.

no fa gens de fred, recollim els sacs i marxem cap a La Besurta. trobem un forat per a deixar-hi el cotxe. mentre esmorzem comença a arribar més gent. això s’engresca.

a dos de sis deixem La Besurta 1897m en plena efervescència. als cinc minuts de marxa ja em trec el jec i suo dins la samarreta de màniga curta. què n’és d’estranya aquesta primavera.
ara fa cinc anys vam haver de fugir, literalment, de La Renclusa per una intensíssima nevada que va arribar fins prop de Graus.

com una llarga cuca de llum, tot de puntets il•luminats donen sensació de vida pròpia al camí que puja a La Renclusa 2140m. a fora del refugi hi ha una gernació, objectiu: l’Aneto!!

saludem en Josep Pastor amb qui xerrem quatre coses mentre ens calcem els esquís; deixem l’emissora a l’escolta.

triem la traça que més ens convé per anar guanyant alçada; amb un parell de passos de “cross-country” evitem haver de caminar un tram rocós, i perdent una dotzena de metres aconseguim la continuïtat de la neu.

un tímid Sol s’enfila darrera les muntanyes i s’obre pas enmig dels núvols que es passegen de bracet pel cel. ulleres fosques i crema protectora per a donar-li la benvinguda. no obstant, el vent és fred i emprenyador, com sempre, i m’haig de tornar a posar el “gore”.

arribats a la desviació del Portilló Superior decidim canviar de plans. anàvem a fer la Cresta del Medio, però ficar-se en una cresta amb aquest vent no ens ve gens de gust.
triem la tranquil•litat, relativa, i allunyant-nos de la marabunta seguim una feble traça cap a la Maladeta. només cinc persones pugen davant nostre.

els cims desapareixen dins dels núvols que li guanyen la partida al Sol. el vent, avui, no és el seu aliat.

aparquem els esquís i ens calcem els grampons. som a l’ampla base de la pala nevada que, amb un parell d’estretaments que li donen ambient, pugem còmodament pels compactes graons de neu fins el Collado de la Rimaya 3232m.
caminem enmig de la boira els darrers metres que ens separen del cim de la Maladeta Oriental 3308m. són dos quarts de deu.

no veiem res, però ens imaginem la Glacera d’Aneto envaïda per interminables fileres de gent capficada, tant sí com no, en fer el cim més alt. quant de temps hauran de fer cua al Pas de Mahoma?

contactem amb en Josep via ràdio i ens mostrem d’acord en que l’hem encertada en canviar d’objectiu.
abans d’acomiadar-nos em confessa que algú del seu grup també s’ha capficat, malgrat tot.
fins una altra, company.

no ens entretenim més i tornem al Collado de la Rimaya. la tranquil•litat és cada cop més relativa.
esperem que acabi de sortir un grup i abans del següent ens colem per iniciar el descens. cent metres per sota nostre el parc mòbil d’esquís ha augmentat considerablement.
aviat també aquí hi haurà torn per a pujar o baixar.

encara no són dos quarts d’onze que encetem un descens de màxima qualitat. de seguida deixem la boira emprenyant els altres, i nosaltres gaudim tant com podem. la neu ens ho deixa fer tot, tot, i tot... fins que arribem a la desviació del Portillón.
a partir d’aquí ja la trobem transformada.
ens arrambem a l’obaga dels Portillons per a cercar la millor neu.
encara i així el descens és força millor que en altres ocasions en aquesta mateixa zona.

ens crida l’atenció que tot i l’hora que és encara hi ha força gent que puja.

em torno a posar de màniga curta.
amb els esquís a l’esquena passem per l’abocador de La Renclusa (d’això en diuen Parque Natural) camí de La Besurta.

- Títel, de veritat que no va ser un miratge...?

13 i 14 de maig, 2006
Pic de la Maladeta Oriental
Títel Sales, Ramon G. Aymamí.