Aragüells/Aneto per Vallhibierna (Jaume Aguadé i Lluís Roca)
Dia 13/05/06 sortim de S.Cugat a dos quarts de sis del matí. No hem fet mes que uns quilòmetres i comença a ploure. Ara si que estem despistats, les prediccions eren de temps estable i potser a la tarda alguna tempesta al Pirineus. Dissimulem, xerrem i ens apropem al nostre destí: ara plou, ara s’atura. Sigui com sigui el cel està tapat i això ja no cap gracia. Arribem al refugi de Pescadors y ala... a fer temps, passejar sota la pluja, xerrar i poca cosa més. Passar el temps i preparar les tovalles per disposar-nos a dinar. Entre mossegada i mossegada el temps sembla que s’arregla. Despistem, continuem mossegant i ... surt el sol. Renoi i ara que.... Són les dos de la tarda. Una mirada furtiva i ens disposem a preparar la sortida seguidament. Amb una motxilla de campions, esquis a l’esquena sortim del refugi amb molta moral. El camí de Corones és molt tranquil, això si, però la neu estar molt amunt. El esquis els peus a la cota 2500, una mica més a baix del estany inferior on hi havia una tenda plantada. Ja amb les fustes els peus seguim una coma que ens porta directament al coll de Cregüeña. Clavem els esquis i seguim la aresta fins el cim. Són les 18:00 hores i les vistes són fantàstiques. Gaudim de la conquesta una estona en el cim i baixem a recuperar el esquis. La neu estava primavera i baixem de conya. Decidim fer un niu de material a la cota 2500 i deixem: esquís, piolet, grampons. Seguim la marxa i arribem al refugi a dos quarts de nou. Estem super, super satisfets. Un sopar de festa major i a dormir. El refugi estar ple de gom a gom amb un ambient de muntanya per tots coneguts: fogonet, sopes, theas,,,,,
Dia 14/05/06. La matinal és inevitable. Tenim que anar a l´Aneto i són quasi 1500 metres de desnivell. Tornem a fer el camí de Corones, recuperem el material i anem guanyant alçada per uns entorns desconeguts i molt, molt tranquils. Per la canal Estassen s’enfilen els més agosarats. El coll de Corones amb la neu nova estava molt bé i és quan ens creuem amb milers de muntanyencs i altres especies (un tío amb calcetes de esport). La rambleta del Pas de Mahoma amb el clàssic embús però decidim passar-hi.
La baixada amb neu bona fins el coll de corones i després primavera amb bon estat. Esquís a l’esquena i abans de les quatre de la tarda arribem novament al refugi.
Ciao.