Sortim de la Besurta i ràpidament deixem el camí de la Renclusa i tirem cap a Aigualluts. Ens calcem els esquís uns 20’ més amunt del plà d’Aigualluts. D’aquí tirem vall de Barrancs amunt sense arribar a l’estany i creuem la glacera de l’Aneto fent una diagonal cap a l’esquerra. Sota l’inici de l’aresta nord de l’Aneto fem un mos mentre veiem una cordada que s’hi fica. Entrem a la glacera de Barrancs en total soledat i la remuntem per neu recent humida fins que practicament el circ es tanca. Mentre sentim la gent fent cua al pas de Mahoma carreguem esquís a l’esquena i remuntem a l’esquerra per unes pales de 45º que ens duen pràcticament a la Espalda de Aneto. Enmig de la boira fem el tram d’aresta que porta a l’Aneto, amb algun passet que requereix atenció. Descendim pel mateix itinerari. Amb nivell i la neu una mica més estable es podria baixar practicament des de la mateixa aresta però decidim baixar a peu el tram més dret, a on ens tornem a calçar els esquís. A partir d’aquí baixada directe fins l’estany de Barrancs amb neu bastant pesada i pràcticament sense cap traça anterior. Després de passar l’estany desseguida trobem la baixada clàssica que ja sembla una pista d’esquí. Patejada fins al cotxe i cap a casa. Entrepà a Seira i fins la temporada vinent, que esperem que sigui bona…

Ascensió molt interessant si es vol fer l’Aneto sense repetir els itineraris més clàssics, amb possibilitat de fer 2 cims, soledat i amb un toc alpí al tram final. Encara es podrà fer bé uns quants dies més però amb aquestes calorades això s’acaba ràpid.
Xavi i Jordi 14/5/06.