Castillonroi, 4 de la matinada. Sona el despertador i lo primer que faig es mirar per la finestra (Això hem sona............-No ho hauré escrit abans?). Quina meravella, el cel es tot estelat. Agafem los trastes i marxem corre cuita cap al Plan d’Estan. Tot i que es mes d'hora que dissabte passat l’aparcament esta impossible i aparquem un xic més a baix que l’altre cop. Quasi sense adonar-nos ja estem en camí. Lo dia promet ja que amb les primeres llums del dia el dia es veu força lluminós. Bon auguri. Esquís a l’esquena remuntem el trillat camí que puja fins al refugi de la Renclusa. Allà ens adonem de la magnitud de la tragèdia. -Ostres, com a reculat la neu en una setmana!!!
Fem porteig extra d’esquís fins la cota 2400 aproximadament. La gent es busca la vida com pot. Ens calcem los esquís tot aprofitant una llenca de neu.
Continuem cap als Portillons mentre a mida que guanyem alçada s’ens va obrint a un paisatge espectacular que no vàrem poder veure fa una setmana.
Bufa vent, per no molesta gens, ben al contrari, ja que refresca l’ambient ja una mica xafogós, encara que aquest comença a portar-nos els núvols que n'havien pronosticat els del temps. No hi donem massa importància i seguim al nostre ritme tot deixant a baix els Portillons i a l’entrada de la glacera de la Maladeta, on el pendent es suavitza parem a esmorzar una mica sobre una gran llosa de roca mentre gaudim del paisatge que s’obre al davant nostre.
Un cop amb la panxa plena ,(es un dir), continuem per l’inacabable glacera fins als peus de la canal, on aparquem los esquís i traiem pells. Canviem esquís per grampons i bastons per piolets i comencem l’atac a la canal del Coll de la Rimaya. Un cop superem l’aèria canal, sortim al Coll on el primer que veiem es l’estany de Cregüeña als nostres peus. Superem el caos de roques granítiques de la cresta i fem cim. -Aquest cop si!!! tenim una magnifica visió dels Pirineus centrals que ens fa badar una bona estona, l’Aneto, que ens sorprèn força per la poca afluència de gent, El Mulleres, el Montardo..........
Desprès d’aquests moments de relax el temps s’ens tira al damunt i comencem a fer via ja que la baixada es llarga i la neu no es en el seu millor moment. En la canal trobem una mica d’aglomeració de gent pujant i baixant alhora. La baixada tot i l’hora ens sorprèn molt ja que la neu molt transformada ja i més assentada que l’altre dia es deixa fer de tot fins i tot a cotes baixes. Però com tot lo bo s’acaba tard o d’hora i la neu no es una excepció, a l’alçada on ens hem calçat los esquís aquest mati, ara toca descalçar-los amb la conseqüent portejada inacabable fins lo cotxe, amb un cel ja força cobert.
Un bon comiat per la temporada.

Sortida realitzada per en DaniRi i DaniMa el 20-5-06