Atret per la crida de la natura i després d'una sequera important que em duu a dues veles, decideixo aventurar-me cap a les espanyes a la recerca del Sant Grial...Les hores de rigor i la documentació necessària per travessar la frontera i m'apoltrono al màgic racó a pont de Cregüenya, després, això si, de demanar permís als militars que patrullen en busca de l'enemic.
Les previsions es compleixen i el blanc element fa acte de presència inundant els meus sentits de records quasi oblidats. Neva.
Tres dits de neu que no triguen massa a desfer-se, el temps just per sortir a estirar les cames per la vall de Cregüenya i tornar ja fosc (sense esquis, clar). Baixada de rigor a fer el badoc a Benasc i canviar d'apartament cap als Banys. La visió és esplèndida, una nit estelada, amb milers de punts brillants i la Via Làctea que em fascina. Demà farà bo, pujaré cap als llacs d'Alba.
Ara si que l'hem parit! De bon matí, amb un pamet de neu, un bon vent em desperta sacsejant-me. I jo aqui dalt i la carretera immaculada... Visió familiar: una "pala" de neu verge per estrenar!!!!! M'encaro al pendent, amb suavitat, tens, el terra llisca i sento el soroll de la neu com cruix silenciosament. El primer revolt el salvo deliciosament, el segon ja és una altra cosa... El tercer (com la dita) és el definitiu : ni amb contravolant puc controlar-la i em quedo creuat enmig de la carretera, toca posar cadenes. Minuts més tard, quan les trec, me n'adono que ja he fet els primers girs de la temporada!