Dissabte: deixem el cotxe a la cabana de Botet (1660m) ja que les corbes ombrívoles que hi ha a continuació són problemàtiques per la neu. Ens calcem els esquís a costat del cotxe i fins al peu de la presa del Llac major de Colomers (tot fent alguna marrada i trepitjant algun tros d'herba). Els voltatns del refugi de Colomers estan un xic pelats. El refugi ple de gom a gom amb catalans, valencians no gaire "falleros", francesos (naturalment) i tres britànics.
Diumenge: Sortim a les 7 del matí en direcció al port de Caldes, carreguem durant 10 minuts els esquís . Arribant al port els cims estan molt ennuvolats, decidim baixar per la banda de Boí malgrat el temps, un descens amb una neu pols excel·lent i sense veure el relleu (disfrutada). Al llac de Mangades, com que el temps encar aguanta tirem cap el de Monges, des d'allí veiem la primera part del Montardo força factible (el cim en els núvols). Travessem el llac en direcció a Oelhcrestada i enfilem cap al Montardo. Arribats a la carena superior hi ha boira i decidim treure pells i baixar. El descens amb neu primavera, tant el del Montardo com el del port de Caldes. El dia al final s'arregla. Del refugi de Colomers avall la cosa està bastant pastosa. Aconseguim arribar amb els esquís posatat fins als banys, trepitjant molta més herba que a la pujada. Ha desaparegut bastanta neu. Les corbes ombrívoles segueixen sent problemàtiques, ja que conserven molta neu dura i gelada.
Resumint, no ha estat gens malament.

Miquel i Marga de Terrassa