De viatge per la Serralada Cantàbrica i Picos aquesta setmana Santa vaig quedar-me sorprès per la gran quantitat de neu.
Ja passat Logroño les primeres neus a Ezcaray i La Sierra de la Demanda de Burgos fan tremolar el cos, afavorit pel "mono" que arroseguem de tota la temporada.
Passem per la Merindad de Montija i Espinosa de los Monteros vers Santander i més neu.
Bé doncs a l'endemà tirem camí de Sotres, i pugem a Tresviso amb una mica de por, doncs una estreta carretera amb pati i pas just per a un cotxe entre trinxeres de neu, i a més diuen que demà nevarà fins a cota 800 (la neu comença esquiable al poble de Sotres). Per això tirem avall per no jugar-nos el quedar incomunicats tota la setmana a Tresviso, i a més la visibilitat és nul·la.
Decidim doncs fer dos dies de turisme a Astúries i Santander sota l'Orbayu (plugim).
Dimecres anem a dormir a Pajares amb l'idea de fer esquí per la Peña Ubiña. Tota la nit nevant i amb vent, i a l'endemà visibilitat nul·la. Tirem doncs cap a Leon a fruir de la Setmana Santa i el "tapeo" al "Barrio Húmedo", i la seva Catedral.
Anem a dormir a San Isidro, i per fi surt el sol.
Al matí faig un itinerari circular alentorn del cim del Pico Tone i Pico de la Llomba, de només 2098 mts el primer, però amb esquiabilitat molt acceptable fins a cota 1300mts. La neu de tipus cantàbric, es a dir que és pols però no pols, per les boires que arriben de la vesant asturiana. A primera hora fa una mínima crosta que has de deixar que el sol la desfaci.
De camí per l'itinerari pots anar cruspint (cosa que faig) petits cimets de 300mts de desnivell per cercar les canals i pales més interesants per desvirgar. El més interesant són les baixades de la vessant asturiana, entre fageda, si preveus un cotxe a cota 1000, doncs a les nords la cota esquiable era aquesta.
De tornada cap a casa, fem l'itinerari per Riaño, tot travessant els ports de las Señales, Tarna (vistes espectaculars del massís de Mampodre), i camí de Potes per San Glorio (futura estació d'esquí als peus de la Peña Prieta).
Les vacances s'acaben i amb bon temps, quina llàstima, doncs port que travessem traces i més traces d'esquí a les seves carenes, i cims de neu inmaculada que criden ser desvirgats, amb gruixos que passen dels dos metres.