Comencem la sortida cap a les quatre de la tarda, amb els esquís i les taules a l'esquena, carregats com mules, cap a la vall del Madriu, des de la carretera de la Comella (cota 1230 m). A estones plou. Anem pujant per la vall, passem Entremesaigües i Ràmio i per fi, al refugi de Fonvert (1880 m), ens calcem els esquís i les raquetes. Ara avancem força més ràpid tot i que el pes de la motxilla tira enrera. Arribem fets pols al refugi del Riu dels Orris (2230 m) vora les nou, però reposem forces en companyia d'en Jaume i la Montse, que ja fa un parell de dies que ronden pel Madriu, i tot seguit cap al sobre i a dormir, que els propers dies seran durets!
Dissabte a les vuit i vint ja foquegem, camí del Pic dels Llops, passant per l'estany de la Bova. Fins aquest estany anem seguint les traces de dos nois que van pujar al refugi de l'Illa a peu i a pèl, sense raquetes, i que s'ensorraven fins més amunt dels genolls! Girem cap a l'oest per guanyar la carena i el Pic dels Llops (2844 m), amb els esquís als peus en tot moment. La vista des de dalt és magnífica. Veiem tot Andorra, bona part del Pallars, fins i tot treuen el cap les Maladetes, i una mica de la Cerdanya. Com està tot de neu! Impressionant! La baixada és prou bona tot i que la neu en algun tram és molt humida i en creuar l'estany la Niamh i en Damià, que van amb taula, es queden encallats i els hem d'"arrossegar" com si fóssim un remuntador.
Arribem al refugi força aviat i ens passem la tarda amb en Bernat i l'Albert, els dos nois que van a pèl, gironins tots dos, jugant a cartes i al dòmino, i fotent-nos les botes amb la carn i la verdura que hem portat! (agraïm l'esforç de divendres!!).
Diumenge sortim una mica més tard, cap a les nou (no ha sonat el despertador...) i ens enfilem al Port de Vallcivera, per pujar el Tossal de Vallcivera (2850 m). Una mica més amunt del coll ens trobem en Jaume i la Montse, i fem cim tots plegats. Les pales que baixen cap al Madriu entre la Tossa Plana de Lles i el pic on som estan molt bé! Però ens decantem per la que ja teníem clitxada, que baixa directament cap al refugi, primer seguint la traça de pujada però després girant a l'esquerra per agafar la vall. La neu està genial!!!
Al refugi tornem a reposar forces i cap a les cinc de la tarda baixem cap al cotxe. El tram fins al refugi de Fontvert el podem fer esquiant prou bé, esquivant pedres i arbres i algun riuet. Els surfers ho tenen una mica més pelut i decideixen baixar l'últim tram a peu.
Des del refugi fins el cotxe baixem a corre-cuita perquè no se'ns faci fosc. Ens hi plantem en una mica menys d'hora i mitja. I d'allà cap a casa.
Aquesta sortida l'hem realitzada la Niamh, en Damià, l'Albert i en Jordi. Salutacions als nois de Girona (Bernat i Albert) i a en Jaume i la Montse, amb qui hem copmpartit molts bons moments d'aquests dies!