Deixem el cotxe al prat on surt un telecadira, a l'entrada de la vall (1500 m.) i amb esquís a l'esquena pugem per la pista. Calcem els esquís al revolt de 1950 m. Hem pringat perquè els cotxes poden arribar fins al peu de la pala de sota el refugi 2150m., que malauradament no té neu.
L'endemà sortim a les 8 am (al refugi no fan esmorzar abans de les 7am, malament!). Seguim la ruta de pujada que recorre la banda Oest del circ. Primer s'ha de fer flanqueig pels turonets del voltant amb esquís a l'esquena entre matolls, neu, roques. 10 min. després calcem els esquís i anem pujant amb algun tobogan fins arribar a l'entrada de la Coma Estreta. Allà es pot tirar per dintre la coma per a pujar al coll al final, o pujar a mitja carena i flanquejar al final. Optem per aquesta segona opció; al flanqueig final passem per sobre d'allaus caigudes anteriorment. Del coll a dalt, després d'una mínima escaleta un pèl estreta, seguim per la pala cimera i amb esquís als peus fins a barraca, però amb boira, i sense cap dificultat especial.
De baixada desfem la pala cimera i després anem a la dreta (Est) a seguir al costat del torrent que baixa de l'antiga glacera de Maniportet i al peu del Neouvielle, que des d'aquí forma una torre de pedra ben altiva i respectable.
Arribem al refugi per l'estany de sota.
Neu primaveríssima sempre, tret de la pala cimera on està una mica millor gràcies a dos dits caiguts la nit anterior; de 2500 abaix pesada, i als voltants del refugi i de l'últim estany escassa.
També es pot pujar per l'itinerari de baixada, però al flanqueig de l'estany inferior queda molt poca neu i si no neva ¡ja! no es podrà passar per la vora d'aquí no res.
Tot plegat, cloenda més que digna a una temporada més que lamentable.