A mig camí entre Grenoble i Albertville hi trobem l’autopista que ens portaria a Torino pel túnel de Frejous. Aquesta segueix una vall amb moltes possibilitats per a l’esquí de muntanya.
Poc abans d’arribar a Modane trobem St. Michel de Maurienne d’on surt la famosa carretera que porta al Col du Galibier.
Si enfilem aquest coll de seguida veurem les indicacions cap a l’estació d’esquí de Valmeinier.
Haurem d’anar seguint les indicacions de Valmeinier 1800 però poc abans d’arribar-hi veurem un cartell on hi diu Desert.
La carretera es converteix en pista forestal en molt bon estat. A l’hivern cal deixar el cotxe a la cruïlla ja que entrem en domini esquiable (1700m), però amb les pistes tancades i sense neu podrem arribar fins a 1747m.
Des del parking un caminet ben empedrat ens porta a Ordière on un cartel lens indica que per fer el Mont Thabor pode manar-hi per la dreta i per l’esquerra, és recomanable agafar el camí de la dreta, ja que aquest va sempre pel fons de vall i l’altre ens faria pujar més bruscament.
Anirem trobant bordes molt ben arreglades i cartells que ens van guiant, cal seguir les indicacions de Lac Vert ja que Mont Thabor no sempre està indicat.
Creuarem el riu per uns ponts de fusta força nous en dues ocasions, continuarem remuntant sempre pel vessant Oest de la vall (dreta del riu) fins arribar a una gran esplanada on davant nostre veurem dos malls de roca. El camí agafa alçada, sempre pel mateix vessant per anar a buscar N.D. des Nieges, on no caldrà arribar (é son s’ajunten els dos camins que surten d’Ordière).
Al punt 2100m ens calcem els esquís i de seguida trobarem una construcció de captació d’aigua.
En aquest punt l’itinerari és difús, cal anar a buscar el final de la vall, alguns cops trobarem fites i d’altres marques verdes i blanques. Cal tenir present anar a buscar la part baixa de la barra rocosa que baixa del Pointe de Terre Rouge, que és la gran punta que tenim davant.
Nosaltres volem fer aquesta Punta per tant a aproximadament 2400m ens posem els crampons i remuntem una pendent encara amb neu dura fins a 2850m aprox. On ens podrem tornar a posar esquís per anar a buscar el coll a 2952m (Pasaje du Pic du Thabor). Des del coll al cim és un itinerari molt evident.
Treiem pells i baixem fins a 2770m aproximadament seguint la base del Pic du Thabor.
Ens tornem a posar les pells de foca i remuntarem els encara no 300m direcció Col de Valmeinier seguint sempre l’esperó rocós del Pic i Mont Thabor. Sense necessitat d’arribar al Col (2810m) fem un gir cap al NE per anar a buscar un pas 2943m (Col de la Chapelle) que ens portarà a la gran olla que dibuixa el Mont Thabor, aquí ens ajuntem amb l’itinerari que puja de Névache.
Creuem tota l’olla i ja enfilem l’últim pendent abans d’arribar a la Capella de cim (3178m).
El descens el fem anant a buscar l’itinerari normal de pujada, passant pel Lac Caspi i la Pierre du Déjeuner.

És un cim molt planer i d’un rocam molt característic de color rogent. Enfront ens queda el Pic du Thabor, una punja rocosa inaccessible amb esquís.
El fet de ser un cim solitari li dóna unes vistes molt impressionants.

És un itinerari llarg i solitari, on es guanya desnivell molt pausadament.