Sortim de l'estació de Gavarnie-Gedre amb els esquis a la moxila i despres de caminar uns 20 minuts ja ens podem calçar els esquis, neu continua només per foquejar, pero bé, ja fa el que per començar la temporada i estirar les cames, d'aqui fins al refu de Serradets no ens treiem els esquis però en alguns punts hem de posar les serretes perqué la neu esta molt dura.
Pasem la nit al refu amb ambientillo, uns bascos amenitzen la nit amb uns bons gotets de pacharan.
El dia següent es lleva amb boira i nuvols, tot i axí tirem amunt es veu força neu i s'ha d'aprofitar. Arrivem a la Brecha de Rolando, i com és havitual fot un vent de collons, però es tapa encara més i es posa a nevar, que guai, decidim abandonar perqué sembla que la cosa es complica i per la cara sud les condicions d'inivació deixen molt que desitjar, apte per foquejar però no apte per el descens, molta pedra.
El descens desde la Brecha de Rolando fins al refu de collons neu continua, dureta i amb 5 cm de neu nova. A partir d'aqui esquiable fins al coll de bujaruelo, però s'ha de dir que li falta molta neu, ja que hem hagut de remar molt, feia moltes banyeres i bonys i era molt dificil fer una bona diagonal per evitar la remada.
Una vegada al coll de bujaruelo el que era neu s'ha transformat en pluja. Pluja a 2200 m el dia 7 de desembre... per flipar.
Seguint la pista, que aguanta una miqueta més la neu, hem pogut arrivar fins bastant avall sense treurens els esquis i al final uns 20 minutets més amb els esquis a la motxila.
Una mica molls arrivem al cotxe, carretera i manta que a catalunya falta gent.

Conclusió: Si la cosa no millora per aquestes contrades ho tenim pelut, haurem de fer kilometres per esquiar amb condicions o potser agafar l'avio.

Eudald, Albert i Arnau