Tuc de Moró (2734mts)
23-12-07
Fa molt bon dia, gens de vent i ni un sol núvol al cel. L’objectiu d’avui: El Tuc de Moró. M’acosto a la Vall de St. Martí i m’endinso caminant una mica per veure com està el tema i veig que encara falta molta neu per foquejar. Mig desinflat miro al meu voltant per veure quines possibilitats hi ha per la zona i me n’adono que tot està igual o pitjor i per acabar-ho d’adobar ja es massa tard per sortir de la vall...... Faig via cap a les pistes a veure si tinc millor panoràmica i arribo a l’aparcament de Boi-Taüll (2030mts) que ja es a petar de cotxes. Veig que per aquí la cosa tampoc pinta massa be. Se m’acudeix pujar al Tuc de Moró via Collbirós. Em calço els esquís i començo a remuntar pel fons del barranc de Collbirós, on cal anar amb cura de no relliscar amb les clapes de glaç, ja que hi ha un gruix molt minso que a mida que vaig guanyant alçada va augmentant. Arribo a la collada que hi ha entre el Puig Falcó i el Bony de la Redona (2539mts)i segueixo per la pista enfilant-me per la cresta fins arribar a un coll on giro cap a l’Est direcció el Tuc de Moró (2680mts). El vent s’ha endut la neu que hi havia i només queda glaç i les pedres al descobert, cosa que m’obliga a penjar-me els esquís a l’esquena i muntar grampons per baixar fins al Coll de Moró (2615mts).Un cop ja al Coll, torno a calçar-me els esquís i supero els 100 metres que em separen del cim per una neu excel·lent. Un cop soc dalt de cim (2734mts) veig la carretejada d’esquís que m’hauria tocat fer si hagués decidit finalment pujar per la Vall de Sant Martí. Faig unes quantes fotos, trec pells i cap a baix que fa baixada per una neu meravellosa que de tant en tant amaga a sota alguna clapa de gel fins al coll. Remo fins on m’és possible i torno a carretejar esquís a l’esquena desfent el camí fet fins tornar a trobar la pista. Segueixo l’ultima pala que em deixa dalt del cim del Puig Falcó (2729mts). Em preparo per baixar i decideixo intentar seguir el fora pista que vàrem fer setmanes abans, tot i que ara la neu deixa molt que dessitjar , ja que es molt pesant i de tant en tant amaga “sorpreses” en forma de plaques de glaç. Baixo amb calma gaudint metre a metre el descens intentant esgarrapar uns metres de més a la muntanya, fins que finalment arribo a l’aparcament.