Acaba l'any i comencen les esquiades, podríem dir. A veure si aquest any la neu es porta bé i ens dóna  més d'una alegria. Nosaltres decidim pujar al Tuc de Parros on segons sembla s'hi pot esquiar bé, i evidentment així és. A partir de la cabana de Parros unes traces ben marcades ens s'endinsen pel bosc cap a la Vall. El dia és força bo i trobem bastanta gent amb esquís i alguns "raqueteros". Tot i que la neu és considerable, durant la pujada anem trobant trams on es veuen les pedres i l'herba, o sigui que a la baixada caldrà anar amb compte. Remunten les darreres pales que porten a l'avantcim del Parros passant pel costat d'un immensa placa de gel que fa -literalment- acollonir, i arribem a l'avantcim, on ens treiem els esquís i avancem a peu fins al cim, ja que amb esquís no és possible. Hi ha trams de neu gelada i rocs que no ho aconsellen. Hi ha qui ho intenta, però s'han de treure els esquís i posar-se els grampons. Finalment fem cim: dia espectacular i vistes brutals sobre l'imponent Tuc de Mauberme. Ara ja només queda la baixada. La primera pala amb una neu excel·lent, i després baixem per una bonica canal on amb més o menys fortuna anem enllaçant els girs que ens baixen a la vall, on cal fer un llarg flanqueig per la dreta. Enlloc de baixar fins a la cabana de Parros, anirem, un cop acabat el flanqueig, a la dreta, per així baixar directament pel bosquet fins al pàrking de Beret. Tot i això, a l'arribar a les pistes de fons toca remar una mica. Finalment, arribem al pàrking i cap a la dutxa hi falta gent!!

Bon any i bones esquiades!