Certament fa un dia lletjot, no l’han errada pas aquest cop. Començo a foquejar des de el Pla de Beret ben be passats quarts d'onze. Enfilo cap a la Cabana de Parros amb la intenció de remuntar la Vall de Parros i fer el Tuc de Parros, però la neu esta fatal. Replantejo la jugada per El Tuc de Pedescauç, encara que es més modest ,es el el més proper i si la cosa es posa magre podré sortir per cames. Remunto la Vall de la Barlonguera per la banda del Tuc deth Miei i a l’alçada de la obaga de la Gessa canvio de vessant de la vall remuntant per el bosc. El sol juga a sortir i a amagar-se ,i quant surt escalfa de valent. Veig una pala que puja dreta fins al cim del Pedescauç. M’hi enfilo. La neu esta fatal, en plena pala s’em fan pans a les pells i a sobre just després de fer una volta Maria, per poc mitja pala s’em ve a sobre. No faig ni fotos, surto cagant llets. Pitjo l’accelerador i per fi surto al cim del Pedesçauç. Com el dia encara s’aguanta, vaig resseguint la carena. Veig el Parros a la meva dreta que també ha fet alguna que altra purgada. Arribo al cim del Cap dels Clossos, trec pells i començo a baixar anant a buscar la Coma de la Gessa. Per aquesta vessant la neu encara es deixa fer. Vaig a buscar la sortida de la vall de la Barlonguera retrobant les meves traces. Puc veure la pala en la que he tingut l’ensurt i li faig una foto.Miro al cel i no val a badar ,ara sí que la cosa s’està posant lletja! Comença a ploure, m’he d’afanyar que això ara va de debò. Arribo a la furgo just que cau un bon xàfec. Avui tot m’ha anat per els pels!!!