Escapada a la Vall Ferrera per veure com havia afectat la pujada de temperatures.

Es pot pujar fins bastant amunt amb el cotxe, 2 horetes i mitja per arrivar al refu foquejant per la pista, gracies a que esta enclotada i no li toca el sol. Per arrivar al refu ens hem de treure els esquis, clar esta en cara asolellada.

El diumenge decidim fer el Pic de Noris pq és el que es veu més nevat, cara nord, la decissió presa és equivocada, ja que degut a la pujada de temperatures i a les pluges ens trobem una neu dolentisima, crosta, amb alt risc d'allaus de placa, ja que s'identifiquen clarament 2 estrats, una part dura i gelada a sobre, i una tova i poc coesionada a sota, que anem trencant i tirant trosos considerables a mesura que pugem. A mitja pujada decidim tirar avall. Descens imposible i lleig.

Crec que una ascensió per la cara sud agues estat més acertada, ja que com a minim haguesim esquiat amb neu transformada, humideta ho primavera, però algu haguesim fet, això si la neu no comença fins a 2300 - 2400.

Degut a les reformes del Refugi de la Vall Ferrera el refu lliure a pasat de 20 a 10 places, i a perdut l'encant que tenia.

Si no neva i no baixen les temperatures haurem d'anar a foquejar als Alps