A les 9am deixem el cotxe a les Planes de Son i remuntem la pista que puja pel costat Sud de la vall, cap al Clot Gran, sota el Refugi del Pla de la Font; amb neu suficient des de la cota 1550 Guiats per la saviesa del JordiG seguim els senyals grocs fins una mica més amunt del dipòsit d'aigua, i després de travessar breument uns pendents una mica costeruts enmig d'un bosc no gaire espès, sortim als plans sobre els quals, a una alçada de 1950 m., descansen el Pinetó, la Roca Blanca, i lo Teso de Son. Després de la pluja, la calor, el regel nocturn, ... la neu no és òptima per a esquiadors mediocres, i així seguirà tot el dia. Deixem el Pinetó i la Roca Blanca a la nostra esquerra, i per un turonet molt modest ens plantem a la base de les Pales Lleitoses, al peu mateix de lo Teso. Estem a 2050, i ja són gairebé les 11. Fem un ganyip i comença la festa: col·lecció interminable de voltes maria per a remuntar els 650 m. de desnivell de les pales del Teso, tot evitant les parts centrals, els lloms ventats amb pedra, i les zones amb neu glaçada. La neu està molt dura i l'humil solet de gener no aconseguirà transformar-la en tot el dia. Als 2300 aprox. hem de posar ganivetes i oblidar l'alça fins al cim, al qual arribem amb els esquís als peus. Ganyip, rialletes, algun objecte perdut, fotos, cims i paisatge inesgotable sobre un cel blau que cap núvol gosa destorbar. Les muntanyes més properes al vessant atlàntic tenen força més neu; les més allunyades estan simplement enfarinadetes.

En la baixada neu duríssima, només apta per a esquiadors molt entrenats, que en aquesta excursió no abunden. Festival de cantos i tremolor a les cames per un pendent mantingut però mai exagerat, i sempre molt ample. En arribar al tub més meridional (i més estret) de sortida de les pales, la Tuca -el culet caní més sexi del Pallars-, decideix pujar a un balcó de pedra i convidar-nos a contemplar la que serà una posta de sol inoblidable. L'Esteve -el nostre heroi- s'enfila a rescatar-la; però la nostra princeseta no vol continuar, i inventem una  modalitat de mushing totalment respectuosa amb la fauna: seran els homes els qui arrosseguin als gossos, i no a l'inrevés. La neu continua o dura, o amb aquell estobament que fa tan difícil girar. Ben tocats els quarts de vuit, i després de buscar el tram de bosc amb menys pendent, arribem a la pista que puja per la solana i travessa el peu de lo Teso. Tot i el cansament, la jornada és feliç; no fa gens de fred, i sota la llum lleu però intensa d'una lluna gairebé plena, i la protecció del poderós Orió que presideix un cel ple d'estels, ens deixem caure per la pista fins al cotxe, al qual arribem a les 21h. (neu fins 1650 m. aprox.) Celebrem la nostra felicitat amb un glopet de cava, i ja preparem la propera jour de gloire del mes de febrer. En general, neu suficient però no abundant, i dura o primavera dolenta.