no sé si fa fred (-4ºC) o és que amb aquest hivern que “patim” a ciutat, ens estem destemperant, però fa una mandra sortir del sac que gira d’esquena, i mai millor dit.
a les set, a l’hotel dels Porxos de Senarta, és ben fosc. i allò d’una miqueta més, una miqueta més, ho hem estirat fins les vuit...

ahir, abans d’aclucar l’ull, els Porxos eren l’hotel amb més estrelles del món. espectacular.
i així se’ns ha presentat el diumenge. un cel net i serè, assolellat i sense vent.

sortim de l’Hospital de Benasque 1754m per la pista de La Besurta (el cotxe es deixa a l’aparcament d’estiu) sense saber ben bé quin cim volem fer.
de seguida agafem l’itinerari que va cap als Tubos de Paderna, tot i que encara no ho sabem.
ens n’adonem quan, després d’una encigalada, hem de remuntar un fort pendent, inestable per la neu acumulada, que ens mena, ara sí, a la base dels Tubos.
doncs ja que som aquí, no li’n farem fàstics.

en un exercici de dansa a la neu, ens dobleguem tantes vegades com cal per zigzaguejar la canal dels Tubos.
el darrer tram està més dur i cal clavar–hi bé els cantells dels esquís.

en treure el nas per sobre de la canal se’ns presenta, quasi de cop, el Pico de Paderna.
una traça perfecta sembla que hi porta. de moment la seguim.
ja ens comencem a creuar amb els més matiners; llisquen entre crits d’eufòria pel bon estat de la neu.

però la traça no hi va cap al Paderna. potser tots els seus visitants hauran pujat per La Renclusa. anirà cap a l’Alba?
dos xicots que baixen ens treuen del dubte. va cap a l’Alba.
doncs mira, pot ser un bon objectiu, amb un bon desnivell esquiable. que et sembla Mitx?
i el Mitx, que fa temps que no surt, no s’acaba d’emocionar.

quan ens plantem a sobre de la vall del Torrent d’Alba, ens aturem a fer un mos. tot seguit hi baixem i la comencem a remuntar.
ja no hi queda ningú, som els últims “mohicanos”.

ara la traça es bifurca, cap al Pic i cap a la Dent. aquí cal triar, i en Mitx aprofita per a dir-me que ell m’espera al solet.
trio la Dent i segueixo pujant; a l’ombra sí que es nota la fresqueta.

enfilo cap al circ que formen els Alba, el Mir i la punta Delmàs.
enlloc d’anar cap al Cuello de Alba, deixo els esquís clavats a la neu i remunto una pala que mena al collet entre la Muela i la Dent d’Alba.
hi ha molta neu acumulada i em costa progressar; tot i haver-hi traça, de vegades m’enfonso fins la cuixa.
però vaig fent com puc.

s’agraeix el solet de la cara Sud. grimpo i camino el curt tram de roca que em separa de la Dent d’Alba 3120m
m’extasio amb les vistes i les immortalitzo en els seus 360º
i no m’entretinc més, que en Mitx m’espera.

ens retrobem després de baixar corrents la pala, i esquiant les pales per on he anat pujant.
la neu està ben bona, d’aquella que et fa creure que saps esquiar.

en Mitx em diu que m’ha vist patir força a la pujada a peu. doncs sí.

plegats iniciem el descens pel mateix camí que hem ascendit. la bona neu ens deixa gaudir de la merescuda recompensa.
el tram més divertit és la canal dels Tubos i el descens pel bosc, genial.

feia molt de temps que no coincidia amb en Mitx, i no ha pogut anar millor.


9 i 10 de febrer, 2008
Dent d’Alba 3120m
Mitx
Ramon.

fotos: http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/DentDAlbaFebrer08