Activitat: Jorge García-Dihinx, Alberto Lafarga i Gil d'Asprer
Interesant itinerari circular.
De molts conegut aquest estratègic cim, bon mirador dels vessants nord del Palas, l'Arriel i l'est del Midi d'Ossau.
La seva via normal es pot emprendre fins ben avançada la primavera, doncs la seva orientació oest, permet una davallada amb neu dura-primavera (sol de tarda) fins aproximadament cotes 1700, depenent nivologia. Aquesta és, al parer de molts, de les millors esquiades de la regió, que combina pales sostingudes i divertits tubs.
Nosaltres, en un mes de febrer ens aprofitem de les instalacions de l'estació d'esquí d'Artouste. Itinerari íntegre amb esquís als peus, només descalçar per travessar trams de riu i la última davallada fins la cota 1600.
Primera pujada en la telecabina de la Sagette (7 Euros). Des d'aquí un curt ascens amb pells de 40 metres fins el coll de la Sagette a cota 1975m.
Des del coll sense pells fins el pla de Soussouéou a 1414 metres, tot aprofitant a trams les pistes ja tancades, per manca de neu, tot i que encara és prou esquiable, però amb gruix mínim.
Nosaltres trobem el pla prou dur-primavera com per fer uns 50 metres de desnivell en suau pujada al pas de patinador.
Amb pells remuntem per fageda i trams caòtics de blocs, tot passant pel llac de l'Ours, camí del llac d'Artouste. A 1700m trobem la rudimentària cabana de l'Artigue.
Pocs metres en amunt hi ha el punt clau de la travessa. Trobem un esperó rocallós amb un caos de blocs i arbres que barren aparentment el pas a la resclosa del llac d'Artouste. Hi ha trasses antigues mig esborrades per pluja de fa dos dies. El plànol indica l'itinerari d'esquí per aquest camí.
L'Alberto, que coneix la regió a l'estiu dels seus maratonians itineraris de BTT extrem amb en David Latre, ens arrosega en direcció sud-oest, vers la línia del fèrria del trenet d'Artouste. Hi ha opinions discrepants, tot i que finalment seguim la seva proposta, tement una bona encigalada.
Aquesta pujada per fort pendent sería de compromís en dies d'alt risc d'allaus.
Travessem la línia ferroviària, colgada per la neu, al punt que al plànol assenyala com a "fenetre", per un itinerari que des d'ara i en conya anomenarem "directísima Lafarga".
Aquest itinerari no marcat com a itinerari d'esquí permet escurçar l'horari en 40' o 1h, estalviant tots els trams caòtics camí de l'estany d'Artouste. D'aquesta manera aconseguim arribar al coll de Lurien en ascensió directa des del fons de la vall sense fer feixugues marrades, ni vorejar l'estany.
Del coll al cim només resta una hora, tot i que els darrers 80 metres per la precarietat en gruix i qualitat de la neu, mig glaçada i podrida, els fem amb grampons i sense esquís. Al mes d'abril acostuma a ser esquiable des del mateix cim.
La davallada per la via normal, amb esquís fins cota 1600m, seguint el riu de Lurien fins el parking dels parallaus de 800 metres abans del parking de l'estació.