Aneto (3404 m) des de l’Hospital de Benasque
Dificultat : S2 –S3
Desnivell : 1700 m

Després de tot just una setmana, per alguna raó em trobo en el mateix lloc, gairebé a la mateixa hora i amb la mateixa son . Es de nit i tots tres ens afanyem per equipar-nos a la llum del frontal. Finalment, a les 6,35 hores en Francesc Andreu, en Jaume i jo ens posem en marxa. Som a l’aparcament dels Llanos de l’Hospital.

Progressem ràpidament per la pista de fons dels Llanos. La neu es presenta com una aspra estora de neu primavera gelada. A l’alçada dels ibones del Pla d’Estan agafem la drecera cap a la Renclusa, una mica justa de neu al començament però suficient. La neu, insultantment gelada, ens fa adoptar tàctiques diferents: mentre jo em resigno a carregar els esquís a l’esquena , els altres, amb una tècnica més depurada, van avançant amb ganivetes i moltes precaucions.

A la Renclusa ens adonem que som els darrers: un cert nombre de puntets es veuen escampats camí amunt. A partir de 2400 m la qualitat de la neu millora progressivament i ja tots amb els esquís als peus disfrutem d’una traça sobre neu primavera amb una capa de neu pols pel damunt. El dia es torna radiant i les Maladetes es deixen veure molts metres per damunt nostre.

Passem el Portillon superior sense problemes i a l’altre costat ens saluda una explosió de llum i calor. Ens desabriguem i efectuem un còmode flanqueig sobre neu pols fins a la pujada final: Disfrutem molt de la relativa tranquil•litat del massís, la qualitat de la neu i la millor temperatura, comparat amb el final de temporada. Quan per fi deixem els esquís a l’avantcim de l’Aneto ja hem deixat enrere pràcticament tot els grups que havien partit del refugi (unes 10 persones en total), i és que hem pencat de valent. Posem els crampons per passar el pont de Mahoma i a les 12,55 arribem al cim.

Descens :
Comencem els descens a les 13,25 amb una neu pols agradable fins a 2600 m . A partir d’aquí l’orientació de la baixada garanteix una neu primavera disfrutona i senzilla de dominar, res a veure amb la maleïda neu dura de la primera part de la pujada.
En el pla d’Aigualluts, cobert per la neu, aprofitem per remullar-nos una mica en un punt on el riu es deixava veure: ens ho havíem guanyat.
Finalment, cansats però molt satisfets de l’objectiu escollit arribem a l’automòbil a les 16,20 .

Les fotos de la sortida:
http://picasaweb.google.es/xavier.marti.igual/2008MARANETO

Resum:
Dura ascensió amb un punt d’originalitat pel fet de no deixar-la per al final de temporada i fer-la en condicions ‘hivernals’: la tranquil•litat del massís, el fet d’arribar esquiant fins al punt de partida, la menor temperatura, la diferent qualitat de la neu, etc. li donaren una perspectiva diferent. Realment mai m’hagués imaginat que aquesta clàssica ascensió que hem fet tantes i tantes vegades ens podia sorprendre d’aquesta manera.

Francesc A. , Jaume J. i Xavier M.

Les fotos de la sortida:
http://picasaweb.google.es/xavier.marti.igual/2008MARANETO