Qui m'anava a dir que al cap de tants anys aniria al país dels meus orígens... o almenys, durant molts anys m'he hagut de sentir com em deien "polaco". Encara que jo diria que, així d'entrada, tenim poques coses en comú.

Després de volar sense cap problema fins a Krakow, on arribem a les 21:15, a l'aeroport ens espera puntualment el taxista que ens envia el "Good bye Lenin hostel" de Zakopane.

No parlem, ni de bon tros, la mateixa llengua, prova irrefutable que, en contra de la creença popular del Sud del Sud (la repetició no és una errada) d'Europa, Catalunya i Polònia només tenen en comú la UE i TV3.

Els Tatras formen una serralada fronterera entre Slovakia i Polska, dins dels Càrpats.
Al costat polonès, Zakopane és la base d'activitats.

Les cotes són baixes. Ens mourem entre els 1000m i els més que justets 2000m. Tot i així, la situació d'aquestes muntanyes fa que la innivació sigui la que voldríem per al Pirineu.
Ara, el fred és més aviat el dels Alps.

Marxem el diumenge 16 cap a l'entrada de la Chocholowska dolina 907m (vall). Gairebé tota amb esquís fins el refugi Chocholowskiej Polanie 1148m.

El concepte de refugi que tenim aquí, s'allunya una mica del que hi trobem allà. Són més com el xalet del CEC de La Molina, per entendre'ns.

El dilluns 17 pugem els cims Grzes 1653m i Rakon 1879m. La boira ens acompanya bona part de l'itinerari; igual que ho farà, i amb molta més intensitat, en el descens des del coll Siwa Przelecz 1812m, el dimarts 18, cap al refugi Hali Ornak 1108m.

No obstant això, la quantitat i qualitat de la neu és per a fer-ne festes.

El temps juga amb nosaltres. Quan ens sembla que farà bo, es posa a nevar; i quan cau la nevada de l'any, de cop i volta surt el sol.

Així és que el dimecres 19 sortim a les 11:00 del refugi Ornak cap al cim del mateix nom.

La passejada pel bosc és un festival de llum i cotó fluix.

Aprofitem que la finestra de bon temps és ben oberta i tracem una petja d'un pam de fons fins el cim de l'Ornak 1854m.
La baixada ratlla el del·liri.

Havent menjat una mica al refugi, baixem la vall Koscieliska fins a Kiry 927m, i amb un taxi tornem a Zakopane.

Després de passar a Krakow el dia que la Glòria va marxar, la previsió de temps és tan dolenta que descartem del tot fer qualsevol intent de travessia.
Així que ens "apalanquem" al Good bye Lenin hostel i ja anirem fent.

El 21, divendres, fem el que podem des de Jaszczurókowka 825m, al costat del hostel.
Pel bosc pugem al coll Nosalowa Przelecz 1103m i baixem a Kuznice 1025m, i d'aquí anem cap al refugi Kondratowej Hali 1333m. De nou a Kuznice, un taxi ens retorna a l'alberg.

L'observatori que hi ha al cim del Kasprowy Wierch 1987m és el darrer objectiu d'aquestes vacances.
L'assolim el dissabte 22 des de Kuznice, per la Bystrej dolina fins Myslenickie Turmie 1360m, i per pistes, no hi ha més remei, fins a dalt.

El darrer descens és un magnífic recorregut que passa pel refugi de Murowaniec 1500m, i fa un llarguíssim itinerari pel bosc per arribar al ja conegut coll Nosalowa Przelecz. Remuntem fins a les pistes de Nosal i desvirguem la pista principal acabada de trepitjar per la ratrac.
Ens carreguem els esquís a la motxilla i caminem un quart fins el hostel.

La darrera caminada la fem pel carrer Krupowki de Zakopane, anem a fer un soparet merescut abans de tornar, demà, en tren fins a Krakow.

El 23 és diumenge sant i el país està pràcticament paralitzat. Fins i tot els busos de línia no funcionen.

El dia de la Mona, els vols quadren a la perfecció, i arribem tots i amb tot a casa.

Muntanyes del Tatras
Zakopane
Polska

del 15 al 24 de març, 2008
Angèlica, Carles, Glòria, Joan, Josep, Manel, Ricard, Teresa, Ramon.

fotos: http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/PolskiTatrySsMar08