Des de fa temps que teníem aquest cim a la llista. Veient la piulada de la Montse de la setmana passada decidim anar-hi.

A causa d'un tram de neu gelada, deixem la "furgo" a la pista que surt de la incineradora un xic abans del trencall que puja al Port de Vielha. No som els únics. A les vuit del matí comencem amb els esquís a l'esquena. Deixem la pista per remuntar l'Arriu de Sarrahèra. A la primera borda (1650m) ens calcem els esquís. Passem al peu del Sarrahèra i de l'allau ja bastant transformat. Seguim pujant fins al Còth de Bergadèra. La neu primer és dura, típica de primavera, després té una crosta superficial de gel que es trenca amb més o menys facilitat i que a sota és tova. El cim sembla tenir una placa de vent al bell mig de la pala superior. Davant el dubte decidim pujar per la carena est tot seguint unes traces antigues acabant els darrers metres a peu. El descens, molt bé, el Sol ha escalfat la capa superficial i es deixa esquiar de meravella, tot i que cal vigilar la crosta de regel de les zones més ombrívoles. Posem els esquís a la motxilla al mateix lloc que a la pujada. No hem trobat a ningú, en canvi, quan arribem als cotxes veiem que un munt de gent ha anat al Pot de Vielha. Just a la corba a sobre de la incineradora ens trobem a en DaniMa que havia anat cap al Port de Vielha.

Josep Lluís, Margarida i Miquel de Terrassa