19-04-2008 - Bastiments
16-04-2008 - Tuc de Mieu i Tuc de Costerjàs (2n dia)
15-04-2008
Veien les condicions de la neu a les últimes piulades a Tavascan i a més, aprofitant una petita finestra de bon temps, ens decidim d´anar-hi. Desolació humana, silenci i solitud total, la muntanya en estat pur!. Dos francesos, nosaltres, la perrita-guia del refugi i ningú més!. Pugem per Mascarida, no hi ha cap traça marcada, això vol dir que dilluns va enfarinar el mantell, no deixant ni rastre, sembla tot més salvatge. A l´arribar a l´estany del Diable, decidim enfrontar la pala verge cap al Campirme, arribem a dalt sense treure´ns els esquís, el dia és genial, ni un núvol!.
El descens des del cim amb neu humida i un tant espesa, però es deixa esquiar fins la pala, la baixada per la pala algo millor i del final d´aquesta fins l´estany...genial! neu pols/primavera!. Dinem aquí i després posem les pells i ens dirigim a la Coma del Forn, els francesos ja fa estona que hi han baixat i ens treuen el plaer d´estrenar les primeres ratlles!. El cim té dos puntes, les fem les dos per si de cas, estan molt juntes una de l´altra.
Iniciem un descens directe del cim molt penós! la primera part és neu crosta, amb un gruix considerable i per afegir-hi més penúries, s´enfonsa a cada gir! brrr!, les caigudes són contínues!. La segona part fins´l´estany, neu dura, algo gelada, però s´esquia de "perles" i baixant del llac a pistes...ahhhhhhhhh!!! neu primavera, algo pols, aquí si que veiem, que en sabem un munt d´esquiar! (jeje).
Arribem al refugi i sense presa ens traslladem al Plà de Beret on dormim al refugi Pèira-Ròia, un bon lloc per passar la nit i a peu d´infinites rutes a peu de neu, l´any passat vam estar-hi (algo més net, per cert) i vam fer el Vacivèr el 1r dia i el 2n dia, el Tuc de Dossau i el Tuc de Beret, on vam afrontar el Dossau per la pala sud, en diagonal direcció oest i us aconsello fer aquesta ruta des del Dossau i crestejar fins el Beret, les vistes són impressionants quant t´atanses al port de Marimanya i mires l´aresta nord al Beret, fa respecte! i des d´aquest ens vam marcar una baixada per l´aresta oest amb una neu primavera genial!.
Tornant a l´actualitat, al dia següent...la intenció era fer el Parros...però...
David (el mestre) i Vili (l´aprenent)
Autor: Vili