Hotel (je)-refugi Pèira-Ròia, matí 9:00 AM : riiinnnnnggg !!!!!!!!!, ehhhhhhh !!!!, que !!!!!!!, com???....merda !!!!...."sueño profundo en la suite"...jeje. Ens aixequem, tard, molt tard!, Parros?, comencem a les 10:00 h, ens mirem i no diem res, el cel avui està tapat, sense ser gaire amenaçador, les previsions es compleixen. Arribem prop de la cabana de Parros, parem i ens tornem a mirar...mmm???...obrim el mapa, i si deixem el Parros i ens enfilem directament al Tuc de Miei?, fet i dit!, la idea és bona, veien l´hora que és i el temps insegur.

La pujada és una mica costeruda, sense cap dificultat i amb força neu més amunt...passejada de "domingueros" feta en dimecres (je), fent cadascú les seves diagonals personals ens trobem dalt del 1r Tuc, la neu es primavera 100% i donen unes ganes de baixar-la!!!, però seria massa curta la sortideta i tornant a obrir el mapa senyalem el proper Tuc, el Costerjàs, on tot just arriba un dels remuntadors de l´estació (el del "pollo" li diem nosaltres), hi arribem resseguint tota la seva carena nord i una última pujada més forta ens porta dalt del 2n Tuc, bones vistes des d´aquí, paradeta a dinar de "llaunes" i coca-cola del Dia que dona molta revifalla!.

La idea final era de crestejar fins el Blanheuar, on arriba un altre remuntador de l´estació, però les ganes de fer ja una baixadeta i veien les grans extensions de neu que hi ha a la barrancada de Miei, no ens ho pensem i avall que fa baixada!. La visibilitat no és bona i ens costa veure bé el relleu, però sort que la neu està en òptimes condicions, neu primavera, mmmm!!!, tota una delícia de baixar i jugar a ser els més bons de l´entorn, tot i estar sols (je).

Satisfets arribem al pàrquing i de tornada a casa, ja pensem en la setmana que ve, proper projecte de cims a l´estació de Boí-Taüll...

Siau a tots i "bones traces" a tots

David (el mestre) i Vili (l´aprenent)