El Montardo, és tot un senyor cim, és el Sr. Montardo!. Aïllat de tots, ningú el fa ombra, la seva cara nord, paret fosca i misteriosa, amb el seu gran glaciar, em pregunto...algú s´ha atrevit a investigar les seves neus amagades?, ha esquiat mai algu per aquí?, hi ha alguna ruta per accedir-hi?, estiu?, hivern?, un dia aniré a treure el nas!. Vist des d´Arties obliga a fer una parada per admirar-lo, és un cim atraient...

Dimecres 23, refugi Ventosa i Calvell:

Avui a la tarda ens atancem a Cavallers, el temps està tapat. A l´entrada del parc, la guarda ens avisa de que s´han produït allaus naturals al pas per la presa, ningú ha pujat ni al refugi, ni al Montardo en aquests últims dies de nevades, el nivell és un 4. Ja sortiem informats de casa, però una vegada et prepares, els dubtes i la incertesa et juguen males passades mentals, estem sols!. Ens calcem els esquís al pàrquing mateix, fent un acte de valentia o d´inconsciència?.

Avui només volem arribar al refugi Ventosa i Calvell i demà confiar en que aquest nivell baixi fins un 3. A l´embassament travessem la gran allau que ens barra el pas, fa respecte i ens fa veure la força arrasadora de la neu, hi ha un munt de mètres de gruix, és impressionant!. Continuem foquejant fins el flanqueig al final de l´embassament, aquí ens em de treure les pells fins al Pletiu de Riumalo, on tornem a posar-les, i ja fins acabar la jornada.

El temps passa volant!...la nit ens sorpren abans d´arribar al refugi, sort que els dos sabem on està situat, que sinó...La feina no s´acaba quan veiem que la neu ens barra l´entrada a la part lliure, fem servir els esquís de pala i a treballar! que fa rasca!. Sopem i dormim cargats de mantes, no portem sac.

Dijous 24, Montardo:

No sé que passa, però últimament ens aixequem tard o ens quedem dormits!. Amunt, mestre!. El dia és radiant, ni un núvol, comencem a foquejar amb una neu dura i regelada, no veiem cap traça ni nova ni vella, són les 10h! ehhhh???. Fem l´aproximació pel vesant oest i arribem a l´estany de les Monges, l´aprenent es posa pel bell mig, mentre que el mestre, prudentment el voreja. Arribem a la base de l´entrada al Montardo, la pala està força cargada de neu, tampoc es veu cap rallada aquí, som els primers que pujem en dies. Ens deixem una distància entre un i l´altre, per seguretat. Amb cuidado i atenció anem pujant, veiem purgues a la part alta (costat parets), on s´encaixona una mica la pala, prenem més atenció fins a sortir dalt del coll. Una vegada aquí, ens atancem a la part final de l´aresta

L´amic decedeix pujar a la punta SE i jo inicio les primeres diagonals per l´empinada cresta, hi ha molta neu acumulada i una cornisa damunt, m´ho repenso i deixo els esquís a resguard d´una roca. Trec el piolet i els grampons i assoleixo per fi el Montardo, magnífiques vistes es veuent. La baixada la fem esquiant una neu transformada i guardan distàncies a la gran pala, primer un i després l´altre. Una baixada llarga ens espera i la fem passant per l´estany de Travessani, hem de fer alguna pujada curta, però, gràcies a una neu primavera enganxosa, no ens cal posar les pells, els esquís es queden literalment pegats a la neu!.

Ja a l´altura del refugi, girem a l´oest i entrem per una serie de canals molt divertides i llargues, fins arribar al barranc de les Llastres. Aquí ens veiem obligats a treure´ns els esquís fins arribar al cotxe, s´ha fos molta neu en un dia a cotes baixes, però és el que hi ha i ho soportem amb dignitat!.

Vili (l´aprenent) i David (el mestre)