Dissabte 26, Alt de Cubil: sortim a les 10 del matí des de la darrera corba a l'esquerra abans d'arribar al funicular (passats els Cortals d'Encamp); baixem fins al riu amb els esquís a l'esquena (5 minuts) i el creuem. Un cop creuat el riu ens calcem els esquís i anem seguint la ressenya del srs. Longàs i Faura sempre agafant les variants que van més a la dreta (que és on hi ha més neu). A la pala que mena al coll anem una mica massa a la dreta on la combinació de neu dura i fort desnivell ens obliga a treure els esquís i a acabar a peu aquest tram. Un cop al coll fem els 200 mts de llom (força pelat; la resta d'itinerari està molt bé de neu), amb els esquís als peus, fins a l'avantcim on deixem els esquís i fem 5 min d'entretinguda cresta. L'orientació nord-oest del cim ajuda que la neu aguanti en força bones condicions per la baixada, excepte el tram final que ja està més pasteta.
La neu comença a estar justeta sobretot al llom on hi ha moltes pedres a la vista... és a dir, que si algú el vol fer li queda molt pocs dies (però que molt pocs!)
Diumenge 27, Serrera: Sortim a quarts de nou des del final de la pista asfaltada de la Vall de Ransol amb els esquís a l'esquena (la primera impressió no és molt encoratjadora...) però als 2 min. ja ens podem calçar els esquís que no ens treurem fins al cim. La pujada, ja des de primera hora, amb neu força tova excepte el llom final que és on aguanta millor (pel que fa a qualitat perquè de quantitat ja està més justeta). De baixada, inicialment l'afrontem per la cara O (és a dir, com si anèssim cap a Sorteny) però anem a sortir al coll de la pala per on hem pujat on canviem de vessant i des d'aquí desfem el camí de pujada amb una neu força tolerable fins a la cota 2100 (aprox.) on la neu ja és pasteta, pasteta (fins i tot cau alguna petita allau de fusió a la vora del riu).
En general Andorra està força bé de neu (sobretot a partir dels 1900 - 2000 mts.) però amb aquesta calor ja veurem el que dura.