Pic Negre d’Envalira (2825mts)

26-4-08

Per Angels i els Danis

Ens posem a fer activitat cap a les onze, després de despistar-nos i entrar a Andorra per la frontera espanyola i menjar-nos tota la carretera fins el pas de la casa. Fa moltissima calor, i en canvi el paisatge es a petar de neu. Sortim de l’aparcament de les Abelletes esquís als peus, i anem guanyant altura amb suavitat.
Passem per sobre de l’estany de Fontnegra per la marge esquerra i seguim pujant suaument esquivant els blocs de pedra.
Entrem a una vall secundaria per un estret collet i remuntem una redreçada coma on som torbats de la pau de la que veníem gaudint per un parell de motos de neu, que tot s’ha de dir son força respectuosos amb nosaltres.
Apareixem en un gran replà on veiem dalt de tot el Coll dels Isards. Ens hi enfilem per la seva redreçada pala i un cop som dalt ens ofereix unes boniques vistes de la vall de Campcardos. Encara ens falta una bona estona fins arribar al cim. Seguim per la ampla carena uns metres i ràpidament, separant-nos d’ella enfilem cap al nostre objectiu bicèfal. Còmodament travessem una planura que ens deixa sota la ultima lloma abans de fer cim. Superem els darrers metres de la pala, una mica redreçada i assolim el cim.
Fa tanta bonança i tanta calor que dalt ens recreem amb les vistes del pas de la casa i la capçalera de l’Arieja mentre aprofitem per dinar sense presses. Amb més mandra que ganes, comencem el descens, que tot i que la neu es força estovada es deixar fer be i en poc temps ja tornem a estar a la furgo.