Dissabte a les 4 de la tarda arribem a Gavarnie amb cel blau i neu per sobre de 1800 m. La previsió s'acompleix: pista tancada a 1400; botes als peus, esquís i trastos a l'esquena, pit i amunt, no hay dolor. A la cabana de Milhas trobem dos bascos prenent el sòl que baixen del Tapou: hi ha poca gent, i ens han obert la traça. Dos revolts més amunt de la cabana calcem esquís 1700 m aprox. pugem orientats al Sud cap al Pla de Lourdes. Són les 6 de la tarda i la neu és la corresponent a un dia de calor. Però ens en sortim prou bé i als 45 min. ens desviem de la via "directa" al Tapou per a anar a cercar la palanca que travessa el torrent i en 5 min. més arribar a la idíl·lica cabana de Lourdes 1947 m. Ens hi rep en Jean, un francès veterà que l'endemà vol fer la volta al Vignemale; a les 7 s'hi afegirà un altre llanero solitario: lo Santi d'Amposta. La cabana, amb taula, banc i xemeneia, està en perfectes condicions, i força neta.
Diumenge a les 6.30 esquís als peus; el regel ha estat lleu però efectiu. Desfem camí fins a la palanca i de seguida retrobem la traça basca. Remuntem tubs i pales de pendent molt moderat deixant a la nostra esquerra (sud) els caracterítics pics Redoun i Pointou. Tocades les 8 som als estanys de Montferrat 2350 aprox. Des d'aquí, el Tapou apareix com una gran piràmide defensada per una munió de cimets, cims secundaris, roques, ... entre les quals es dibuixa un laberint de pales i valletes suspeses ¿per on el conquerirem? La Bíblia de Q.Faura i J.Longàs, i la resta de ressenyes que hem llegit ens duen cap un llom a la dreta, que sembla dret i exposat sobre els abismes del barranc de Tapou sin solución de continuidad. La traça basca també va per allà; no dubtem gaire, posem ganivetes psicològiques, i amunt. Remuntem aquest llom, deixant el vertiginós barranc a la dreta, i sortim a un balcó a 2700; fem un ganyip massa breu mentre saludem tots els il·lustres veïns que han anat treient el nas a donar-nos la benvinguda: Long, Turon, Campieil, Salettes, Heid, Múnia, Perdut, fins i tot Posets i Eriste, i evidentment tot el circ des del Pimené fins els Gabietús, que ens acompanyen des d'ahir. Treiem ganivetes perquè la neu ja s'ha estobat, i a partir de la cota 2800, la traça basca abandona el fons de les cometes suspeses, i abans d'arribar sota el Petit Tapou enfila la pala orientada al Sud, i després sota la carena que fins a un avantcim sense caràcter a 3090 aprox. queda penjada sobre la vertical glacereta residual de Montferrat que (alarma!!) ja té esquerdes a la vista, i tanca al Nord les cometes del vessant Est del Tapou. Evitem, així, el coll fronterer fins on arriben totes les ressenyes. Les forces escassegen; fem ganyip de supervivència i en 5 min. més remuntem a peu una escaleta sobre la neu que tapa la carena. Ben tocades les 11 arribem al cim, on amb prou feines i cabem tots quatre. Fotos, rialletes, cimitis, i avall que queda tela. Arreu es veuen desenes d'allaus de fusió i de placa; sembla com si ja haigués caigut tot el que havia de caure.
El cel s'ha entelat amb núvols prims. La neu és primavera pesadota però que més o menys deixa fer en totes les cotes i orientacions. Descens entringut, amb pendents no gaire drets (si més no, curts) però sempre molt amples. En arribar als estanys s'interromp amb un parell de tobogans que obliguen a remar. Sota el Pic Redoun ens desviem a la dreta (Sud) per a intentar travessar el torrent amb esquís i evitar la palanca; no trionfem, disfrutem un trocet més de descens fins la palanca, pells 5 min. i recollim la cabana, on lo Santi ha deixat la seva empremta. Casa a l'esquena, i acabem el descens amb uns quants girets més molt agraïts i inesperats. Al riu d'Ossue, esquís a l'esquena, pit i avall, no hay dolor (!!quina mandra¡¡). Alguns fan un ganyip insolidari d'amagat, cotxe, i cap a Barcelona. Brotx d'or a una altra temporada mediocre.