El dia 1, a les 2 del migdia arribem a Bessans (Haute Maurienne)després de més de 800km. A la Bessannaise (gite d'étape) agafem la carretera que s'endinsa per la vall d'Avérole. Deixem el cotxe al poblet d'Avérole (1990m) tot i que es pot continuar fins al Plan du Pré (2077) al peu mateix del refugi d'Avérole (2210m), ja que van netejar la pista fa un parell de dies. Amb els esquís als peus fem els 130m que ens separen del refu. Un bon sopar, amb obsequi de "genepy", i a dormir!

Dia 2, no tenim massa clar què fer, de moment pugem fins al coll d'Arberon (3022m) pel torrent d'Oney tot resseguint el peu de la cresta de la Valletaz. Des del coll, la vista de la gelera del Baounet i de la punta de la Valletta és molt temptadora malgrat una pèrdua d'alçada de més de 200m. Finalment arribem al coll (3294m)entre P. Lausses Noires i P. Valleta on deixem els esquís i per la carena fem cim a P. Valletta (3387). Descens per la gelera amb neu pols, remuntada dels 200m al coll d'Arbéron i descens per neu primavera fins al refu.

Dia 3, avui toca l'Albaron! Sortim en direcció al coll de la Bessanaise, però a uns 2450m deixem aquesta ruta per enfilar una canal a l'esquerra que ens porta a un petit replà des d'on fem un llarguíssim flanqueig fins una morrena lateral a uns 2850m. A sobre nostre tenim més de 600m de desnivell per assolir la gelera superior del cim. Volta maria darrera volta maria, amb paciència i fent els darrers 75m amb els esquís a l'esquena superem el sostingut desnivell. Ja només queden un parell o tres de diagonals per arribar al peu de la canal d'accés al cim. És una bogeria de gent i cordes amunt i avall, un que rellisca i se'n va avall uns metres, l'altre que té problemes amb el rapel, un desori! Un de nosaltres aconsegueix colar-se enmig i fa cim, els altres dos ho deixem córrer. Sortosament tothom se'n va per on hem pujat. Nosaltres baixem per la gelera del Grand Fond, que, segons diuen, és un gran descens. Comencem a 3600m, la neu com sempre, primer pols i després primavera. Esquiem absolutament sols! l'entorn impressionant! No parem fins a 2400m solament tenint la precaució d'anar tirant cap a l'esquerra sempre que podem per poder arribar a les bordes de la Mottuaz. Flanquegem, ara ja amb la neu un xic podrida, fins a Mottuaz d'Amont (2320m) on, amb els esquís a l'esquena, seguim el camí d'estiu que ens deixa al poble d'Avérole (1990m). Agafem el cotxe per arribar al final de la pista i remuntada cap al refugi.

Dia 4, decidim fer una cosa senzilleta abans de tornar cap a casa, serà la punta Marie, un cim d'iniciació. Tornem a remuntar, com el primer dia, el torrent d'Orney fins a uns 2600m on hi ha un replà, allí remuntem cap a l'esquerra deixant el torrent principal, seguim carenejant per uns lloms tot veien la gelera d'Arnés i el nostre cim al fons. Amb un curt descens arribem al peu de l'esmentada gelera (2650m). Tenim 680m de desnivell per la gelera amb un pendent força constant. Deixem els esquís al peu del cim i amb un tres i no res arribem a la punta Marie (3336m). El descens és primer amb neu pols, després crosta i finalment amb primavera encara dura ja que és basant aviat. Baixem per un itinerari lleugerament diferent a l'anada tot i que al final, després d'un parell de flanquejos anem a parar al torrent de pujada. Refu, recollida de trastos, pagament de l'estada, descens al cotxe i autopista cap a casa.

El temps immillorable, Sol, Sol i més Sol. El refu acollidor, excel·lents els "croissants" acabats de fer a les 5 del matí!

Com sempre no vàrem ser els únics catalans, records a la Gemma, la Marina, l'Eduard i el Guillem.

Properament intentaré fer una descripció detallada dels itineraris.

Josep Lluís, Margarida i Miquel de Terrassa