Dijous 1 de Maig, ens desplacem fins a l’Oberland suís, a la població de Zinal (1650m). Plantem la tenda a costat del cotxe i ens disposem a dormir mig nerviosos mig acollonits per la incertesa del que ens esperava en el nostre primer 4000 amb esquís.

L’endemà a quarts de 6 comencem a sentir el primers matiners que comencem a passar amb els frontals. Ens aixequem i ens posem en marxa cap al refugi de tracuit a quarts de 7 del matí. Al primer tros seguim la pista d’esquí de fons on hi ha neu, però a la cota 1900 quan girem a l’esquerre per començar a pujar cap al Roc de la Vache (el pas aparentment més perillós de tot l’itinerari), sorpresa, la neu escasseja i hem de remuntar fins a 2200 amb esquís a l’esquena. Arribem al llac, on ens els podem calçar, primer sense i després amb ganivetes. Seguim la traça i per estalviar-nos el pas exposat, passem a la dreta del Roc de la Vache i arribem al coll (2500m), on apareix per primera vegada el Weishorn i tota la vall que ens condueix fins al refugi de tracuit. Baixem un centenar de metres i comencem a remuntar les suaus pales amb neu més aviat dura fins a l’últim tram on la pendent és redreça i cal treure’s els esquís per superar grimpant uns 5 metres, on una cadena facilita el pas i on, per si les mosques ens hi assegurem. Un cop superat aquest pas, només queda acabar de flanquejar fins el refugi (3258m - 6h) d’on gaudim d’unes vistes espectaculars de la pala del Bishorn, el Weishorn, el punxegut Zinalrothorn o la Dent Blanche entre d’altres. Passem la tarda llegint revistes del ídol del alps Patrick Bérhault i traient de tant en tant el cap a fora per contemplar les vistes.
Sopem a les 17:45. Els gurarda en diu que l’endemà ens encordem tant a la pujada com a la baixada?¿ que aquell mateix dia un havia caigut a una esquerda. Ben sopat foto de la posta de sol i cap a dormir. No cal dir lo bé que es dorm ens aquests refugis i lo molt bé que s’arriba a descansar ;-(.

Dissabte 3, sona el despertador a les 4:30 Ens fa mal tot, sembla que ens hagin fotut una pallisa…avui hem de fer un 4000?¿?. Ens comencem a preparar. L’esmorzar és a les 5 i a les 6 ens encordem i ens posem en marxa cap a la pala del Bishorn seguint la traça del munt de formigues que tenim davant nostre. Anem lents però sense parar, la neu és pols i es deixa fer molt bé. Es creen múltiples traces de pujada i la única dificultat a part del cansament, és el fet d’esperar que passi una cordada o una altra. Tot i no fer molt de fred el camelback es congela i arribem ben assedegats al coll (4130m). Quines vistes!! La brutal paret de quasi 2000m del Weishorn es desplega davant nostre, tot i que un núvol no ens deixa veure el pic. Ens calcem els grampons i acabem d’enfilar els pocs metres que ens separen del cim. Fem el Bishorn poc després de les 9. Foto i baixem fins al coll l’únic tram un xic exposat. Algun il•luminat ha pujat amb esquís i fa els primers viratges des de dalt de tot. Nosaltres ens els calcem al coll i comencem a baixar per la pala amb neu pols ventada, que la fan una mica irregular. Tot i els consells del guarda, ningú baixa encordat i no serem diferents nosaltres..ai ai…de tant en tant veiem alguna esquerda, però són de petites dimensions encara. Arribem al refugi, carreguem trastos i decidim acabar de fer el descens de 2500m el mateix dia. Superem l’únic pas “complicat” i ens llencem per les pales que ens portaran fins al Roc de la Vache, primer bastant gelada i després neu primavera. Posem pells per superar la pujadeta i de nou ens llencem pales avall tot contemplant la Dent Blance i la marcada vall glacial a sota seu. Anem apurant la neu, fins que ens hem de treure els esquís i arribem a la pista on ens els tornem a calçar fins quasi al cotxe on arribem rebentats 4 hores després de fer cim.


Samuel i Joel