Dimarts 29, estació de Boí-Taüll:

Un projecte de fa uns dos anys ens porte aquí de nou, per fer (o intentar) la cresta nord de la Pica Cerbí de 2740 m, avui és el dia per anar a investigar. Pujem cómodament i des del cotxe amb els esquís als peus, xino-xano arribem al Port d´Erta, on podem veure tot el recorregut de la cresta, hi han dos punts en ella on tenim els dubtes posats. Veiem una parella que fa l´ascens al Cerbí de Durro de 2630 m, ben cargat de neu...em recorda la ruta que vaig fer en solitari l´any passat, per l´atractiva i elegant aresta nord, pujada impressionant i salvatge, sobretot mirant als Corruncos i les seves valls solitàries.

Ens enfilem a la cresta directament des del port, direcció est i a l´alçada del remuntador la direcció canvia bruscament al nord, es veuen cornises i talls de placa mirant a l´est. Amb cuidado i amb els esquís a la motxilla em vaig atançant als punts delicats, me´ls quedo observant i no els vec clars...és un tram en mixte de vàries agulles petites, estretes i dretes, exposades. Veig una possibilitat fent un flanqueig per sota a l´oest i agafant una canal, et saltaries aquests punts...?...decedeixo no continuar, ja que per aquestes canals, normalment, hi han allaus espontànies i el nivell avui està en un 3 marcat i de moment no se n´ha produït cap, la prudència s´imposa...

Hi ha molta neu i no ens la juguem. Faig una baixada per aquesta vall verge, sense ferros, ni símbols civilitzats, amb una neu fenomenal, dura a sota i una petita capa de pols/humida damunt, genial d´esquiar!. Em reuneixo amb el David al remuntador del Balcó del Cerbí, per fer una baixada per una de les negres de l´estació, amb una neu millor que en plena estació oberta!, fem una parada per dinar.

Ens tornem a posar les pells per pujar a treure el nas al Pas de Llevata, la intenció ara, és fer la cresta que surt del Pas, per anar al Muntanyó de 2600 m, però està tant pelada de neu, que se´ns "fonen" les ganes!, el que si ens fa atreure la mirada, són les quantitats d´allaus de placa que s´han format a la cara est de la Pica Cerbí, impressionant final de l´allau al fons de la vall, immensa!, fa respecte pensar "en ello"...

Ens treiem les pells i fem l´últim descens del dia amb una neu genial!!! i que sabe a poco!!!........uaaaaoh!!!!!!!.

Aquesta vegada els Déus protectors de les muntanyes ens han vençut, haurem d´esperar un altre moment que siguin més benevolents..

Vili i David