De les diferents alternatives 'picones' de la vall d'Arcalís i vistes les condicions de la neu i algun que altre problema logístic em decideixo per la cara N del Píc d'Arcalís, buscada i que no és fàcil trobar amb neu estable.

A la nit tot és moll, ha plogut amb ganes. La nit no acaba d'aclarir, pel que la neu no acaba de transformar.

Bon itinerari, curt, però intens, 35º de mitjana anb algun tram de 45º i puntualment fin a 50º, amb tres passatges clau.

Amb neu des del pàrquing de l'estació. L'ascens el faig algo circular fins a l'entrada de la canal cimera. El descens més directa fins a les pistes (pal en un collet després de la canal cimera)

Restes d'allaus de fussió sense més importància.

La neu amb les altes temperatures i pluges/nuvolades d'aquests dies, crosta allà on no ha tocat el sol, i molt tova on li ha tocat el sol del matí (al baixar es desprenen allaus de fussió 'controlats´).

Des de l'avantcim amb esquís als peus.

fet i refet


pd: pels qui us agrada lo extrem, compte aquests dies si no refresca, la neu està molt estabilitzada però amb aquesta calor s'estova tot i es desprèn a l'esquiar amb pendents per sobre dels 30º)