Dissabte 10 de maig del 2008. Són aproximadament les 18:00h i som a Benasc. Està plovent. Ens preocupa trobar la neu feta un pastís durant tota la pujada fins a la maladeta i, és clar, arribar fets un ànecs a la renclusa, aquest mateix vespre. Pugem amunt. Després de superar algun obstacle en forma de clapa de neu, en vies de desaparèixer, al mig de la carretera arribem al pàrquing de la Besurta on, per sort, ja no hi cau ni una gota. Havent travessat el rierol de la renclusa ja es poden posar els esquís.

- pst!! Jordi, quina hora és? –em pregunta en Cesc amb veu baixa per no despertar els companys d’habitació.
-Són les 5:00h –li responc.

En Cesc s’aixeca i surt de l’habitació. Després d’uns minuts de fer el ronso, em llevo i tot seguit torna en Cesc.

- A fora no fa gaire fred i la neu està ben pasteta – diu amb veu baixa però perceptiblement desil•lusionada.

Un cop amb la panxa plena comencem a traçar amb els esquís als peus, sota el resplendor primerenc del tímid sol que encara no s’atraveix a sortir. Tal com havia dit el meu company, la neu està ben pasteta, segurament perquè la nit no ha sigut serena i els núvols sembla que no volen tocar el dos. A mesura que guanyem alçada el dia es va obrint i, també, es fa evident la precipitació del dia anterior ja en forma de neu. Així com en qualitat i espessor. Superats els portillons, tota la glacera de la Maladeta és una catifa blanca i uniforme d’una neu pols d’una boníssima qualitat, banyada amb els raigs de llum d’un sol que encara no s’ha despertat del tot, però que domina el cel sense la presència de núvols propers. Tansols es veuen les traces d’aquells, que amb objectius similars, han matinat més que nosaltres.

Arribem sota el coll de la Rimaya. La canal que hi condueix està farcida de neu i dos esquiadors matiners ens han obert una bona traça per poder-hi accedir. Neu ben estable fins al cim, que es va estovant a mesura que el sol guanya alçada.

Fent un mos sota la Rimaya, devorem amb els ulls la baixada que ens espera. No sabem si estem atrapats en un miratge o, realment, hi ha una neu de somni. La baixada fins a la cota just per sota els portillons és sobre una captivadora neu pols que es va humitejant a mesura que descendim. Apartir d’aquí, neu fonda completament humida o primavera. Sigui com sigui, ens deixa gaudir d’allò més. De la Renclusa en avall, esquí acuàtic.

Arribem a la Besurta amb un somriure d’orella a orella. I és que ha sigut una jornada amb sol i neu de somni. Just quan pugem al cotxe, cauen les primers gotes, amb un cel ja tapat. Hem tingut sort!


Cesc i Jordi.