Arribem dissabte a la tarda passats quarts de sis a la Besurta sota un bon xàfec. Caminem fins el refugi on arribem ben molls. Salutacions a la gent que coneixem per allí (Per cert, per molts anys, Teresa!!!)i anem a dormir d’hora El diumenge es desperta gris i rúfol. Tot es cobert de neu ,es clar, ha estat nevant tota la nit. Només sortir del refugi es posa a ploure. Ens posem els Gores i quasi a les sis comencem a obrir traça cap els Ibons de la Renclusa. El dia per un instant sembla que vol aclarir i fins i tot deixa de nevar uns moments. Anem guanyant alçada cap els pics occidentals de les Maladetes orientant-nos de tant es tant quan la boira desapareix i es deixen veure endevinant el seu perfil.
Donades les condicions climatològiques, decidim buscar un objectiu més assequible i discret que el Cordier i anem cap a la Torre Cordier assegurant-nos almenys un 3000, tot i que justet. Ens situem sota seu i anem a cercar la seva pala N.E. la remuntem per una neu granulada i fem cim a les palpentes. La veritat es que el panorama no pot ser pitjor. Mirem 360º a la rodona i només veiem “res” ,estem rodejats totalment de “res” blanc sota una intensa nevada. Segueix nevant i anem baixant ajudats de la brúixola i l’altímetre per una neu que esdevé increïble. A mesura que anem perdent alçada, la visibilitat va augmentant i finalment trobem el Portilló Superior. Comencem a gaudir de debò del descens que com sempre es fa curt. Divisem el refugi de la Renclusa i en pocs minuts hi arribem per una neu ja més humitejada, es clar, aquí ja plou. Recollim les nostres pertinences i aprofitem per menjar alguna cosa mentre veiem com plou fora. Fa molta mandra sortir i fem el ronso una estona. Segueix plovent i en un atac de feridura carreguem esquís a l’esquena i sortim disparats cap a la Besurta on arribem a l’aparcament totalment xops, però contents de veure l’aigua que baixa per tot arreu, -que bona falta fa!!!

Jordi S., Cesc i DaniMa