Hem baixat a dormir al costat del Lac d'Orédon i dijous tornarem a pujar cap al Lac d'Aumar per intentar fer el Ramoun.
De baixada del Turon hem vist dos senyors que baixaven del Ramoun i els hi hem preguntat si és possible pujar fins al cim sense necessitat de corda, ens han dit que cap problema que ells hi han anat amb botes d'esquí i sense corda. Perfecte! demà ja sabem on anar.
A més, per més sort, la méteo que vem mirar donaven més bon dia per dijous, i això que avuí ha estat bo!!
En fi!
A quarts de 8 tornem a pujar cap al Lac d'Aumar.
Deixem la furgoneta al mateix lloc d'ahir, la carretera està neta però amb la regelada i sense rodes de contacte... pategem...
Passem la presa com ahir i enfilem per l'esquerra de la barra rocosa que tenim davant, trobem un ditet de neu transformada que ens fa patinar força als llocs dreta, però piano piano anem guanyant metres.
Davant nostre veiem 6 persones, alguns d'ells han pujat pel costat dret de la banda rocosa, direcció el fals coll que vem saltar ahir.
El dia de moment aguanta però no sembla que es vulgui complir la méteo...
Ens creuem amb el grup de 6 que ja baixen amb unes cares de felicitat... no és d'estranyar, aquest ditet de neu que a anosaltres ens fa la punyeta a ells els va fantàstic!! tenen uns 900m de baixada constant i amb bona neu, quina cara han de posar!!?!?

Arribem fins a un punt, a la base de la piràmide de roca, on hi ha una gran fita, a jutjar per les traces és on arriba tothom, ahir i avuí! (i la parella que ens van informar ahir?).
Mirem i remirem, busquem fites o algun indici de pas de gent i res de res, no veiem per on deu ser la pujada de la piràmide. Hi veiem una xemeneia molt marcada però que té dos ressalts al mig que no veiem clars (alhora de baixar...).
En resum, entre les anades i vingudes i les voltes a dreta i esquerra ha passat quasi una hora i el dia ja s'ha tapat del tot...
el deixem pendent, treiem pells i a disfrutar!