enfilem a la tranquila i gens aglomarada vall de Ballibierna, i finalment ens decidim per la circular al cim per la vall del mateix nom (la idea original queda pendent!). +1200m, i descens trepidant pel barranc de Culebras (fins a S4) amb neu flanquejant per l'obaga a 10min del refu.

D'anada, 30-45min de porteig fins una mica més amunt del pont que creua el riu a la Pleta de Llosars. Allà l'Ignasi i el Mia continuen cap al Tempestats (cota de neu a l'Ibon de Llosars, 2500m) per baixar després per la mateixa vall del Ballibierna a través de la bretxa de Soler (encerclada en vermell al plànol).

Genial itinerari, molt solitari, i amb unes vistes de luxe sobre el massís de les Maladetes i el pirineu de l'Alta Ribagorça i Pallars. Neu molt ben transformada i dura de pujada, i restes d'allaus de fussió considerables. L'aresta cimera amb neu dura on els grampons mosseguen de valent, presenta un aspecte molt hivernal i alpí, amb el 'paso de caballo' cobert de neu de forma espectacular.

Ens ho prenem amb calma per trobar el descens del barranc de Culebras ben transformat, i tot i començar la baixada a dos quarts de 12 encara trobem el primer tram amb neu dura a voltes glaçada. Dificultat obligada que només podrem evitar penjant-nos els esquís a l'esquena o seguint cap al Collado de Llauset per trobar pales amb menys pendent. Nosaltres fem treballar bé els cantells als primers girs i gaudim d'una gran baixada ja amb neu transformada al punt quan el barranc canvia d'orientació a partir del Collado de Culebras.

Al cim ens creuem amb gent que pujar per la vall de Llauset, amb molt bon nivell d'innivació també (neu a 20' del cotxe segons diuen)

Aniol i Edu

(ens explaiem amb les fotos que està tot preciós)