Sortim a primera hora des del refugi lliure de vallibierna, on s'hi arriba amb cotxe sense masses problemes. Per anar al tempestades no ens posarem els esquis fins a l'ibon gran de llosars (2500 m!). A partir d'aquest punt, hi apareix la neu en quantitat. Pujada exigent i amb ganivetes amb el cim assenyalant al nord en tot moment. Ens descalcem els esquis (3200 m), quant la pendent i la duresa de la neu ens impedeix la idea inical de fer cim amb esquis, per acabar fent cim en sol.litud tot veient la rotació constant dels veins de l'aneto. La baixada amb neu dura amb una petita capa de neu pols en les parts mes arresserades provoca sensacio de recompensa.
Quan arribem als 2600, per sobre l'ibon petit de llosars ens dirigim a la bretxa de soler coll per accedir als ibons de ballibiera i baixar encara esquiant pel barranc de ballibierna fins a la confluencia amb el barranc de Culebras (2150 m).
La neu molt esquiable en totes les alçades, començant amb neu dura amb una petita cap pols i acabant per una neu ben tranformada i divertida.
Allaus de fusio a la pala per accedir als ibons de vallibierna i en el flanqueigs d'aquests.

ignasi - mia