Turon de Néouvielle


Hi va haver una vegada dos follets que s’havien passat tot l’hivern fent una cosa que ells en deien esquí de muntanya.

Sembla ser que anaven amunt i avall de les muntanyes lligats de peus a unes fustes llargues i estretes que els servien per a lliscar per la neu, insòlitament abundant en aquesta època per les seves contrades.

Però ells no eren els únics, ni de bon tros.
De fet, a cada lloc on anaven, i amb qui anaven, se’n trobaven una munió que com ells trescaven, lligats de peus, muntanya amunt, muntanya avall.

A més, duien una caixeta petita on anaven guardant imatges d’allò que veien i d’ells mateixos, que després compartien amb d’altres follets; i s’explicaven on havien estat i què hi havien trobat; i així els uns amb els altres.

Doncs aquests dos follets van anar a passar la nit a la cabana d’un vell telefèric de la zona del Néouvielle, animats perquè la méteoFrance havia enganxat uns sols tan grans com els seus ulls junts.

A quarts de vuit de l’endemà, amb les fustes lligades a la motxilla, recorrien el barratge del llac d’Aubert 2150m, mentre uns amenaçadors núvols anaven agafant posicions.
Al cap de poca estona ja es van posar els esquís als peus i només se’ls van haver de treure per a passar la Bretxa Barris 2439m, i durant molt poc tros.

Abans d’això, ja havia plogut una mica i havia espantat una parella de follets mancats de fe. Però el Sol va anar imposant tímidament la seva presència.

Encaminats cap a l’W ja es trobaven amb els primers follets matinadors que suraven amb alegria pendent avall; la majoria, però, encara estaven escampats per la cara Nord del Pic de Néouvielle.

Amb les ganivetes van traçar unes inclinades diagonals per arribar a la Bretxa de Chausenque 2790m, i sense ganivetes ni pells la van baixar per l’altra banda, on es van trobar sols com uns mussols.
Des de La Glere tampoc no hi pujava ningú.

Novament equipats per a pujar van anar guanyant alçada cap al Nord, per un llomet per sobre dels llacs de Maniportet, que cada cop era més rost. Cada follet va triar la seva manera de pujar-lo.

I ja només els va quedar acabar de pujar els darrers 100m fins el cim del Turon de Néouvielle 3035m, on hi van arribar a l’hora que ho feien els núvols, clarament guanyadors de la partida amb el Sol.

Abans de començar el retorn van omplir les caixetes amb les imatges de les muntanyes del voltant; la més blanca de totes, el Campbieil.

I contents i satisfets es van deixar anar pendís avall fins allà on van poder.

La pluja d’aiguaneu va arribar abans que ells a la Bretxa Chausenque. La neu s’hi havia podrit i la lamentable remuntada va estar guarnida per una col•lecció de renecs que ressonaven entre les parets.

A l’altre costat ja no hi quedava ningú. Només la boira que els anava empaitant, trepitjant-los els talons.
Encara, però, era possible esquiar amb una certa dignitat.

Amb tot plegat, els nostres follets van anar baixant, i passada la Bretxa Barris van saber negociar prou bé l’aprofitament de la neu fins molt a prop del barratge del llac d’Aubert.

Mentre es menjaven uns bons entrepans a Bielsa, repassaven l’itinerari tot guaitant les fotos i rumiant si encara en farien alguna altra o si ja era el moment de guardar les fustes i caminar amb els peus lliures...

No n’ha transcendit la conclusió.


Turon de Néouvielle 3035m
14 i 15 de juny, 2008
DaniMa, Ramon.

piulada dedicada a tots els follets que surten a la muntanya a gaudir-ne i a compartir-la, sense importar-los res més.
i als trolls que ja han oblidat que un dia van ser follets.


imatges: http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/TuronDeNOuvielleJuny08