Hem sortit de l'aparcament inferior (2000m aprox), de l'estació de Vallter tancada encara malgrat el color blanc que domina l'escenari. Hi havia molt pocs cotxes.
L'inici de la pista està pelat tot i que ha estat trepitjada per les màquines, però ben aviat ens posem els esquís, amb continuïtat de neu fins al cim.
Molta tranquil·litat fins al coll de la Marrana. Hi ha una majoria que ha optat per l'aparcament de dalt de tot.
D'aquí en amunt molta gent, amb esquís, amb raquetes, amb grampons o sense res, però la pala és ampla i hi ha lloc per tothom.
A partir de migdia molt de vent que s'anava emportant la neu.
Una neu que va alternant entre dura, ventada i també una mica de crosta. Però no trobem la neu pols de la que sentim parlar des de fa 15 dies.
Un dia radiant, fred encara que no massa. Es veia el mar.
La Ursula estava present al pensament i a la conversa.
Però ha estat una sortida de reconciliació amb la neu.

Atanasi J
Teresa L