Aquest cap de setmana animats pels bons resultats de l’anterior (veure piulada del pic de Guerosso) hem intentat fer el pic de Monteixo pel Comell Fondo (Llevantó segons altres mapes). Per un excés de confiança en les previsions meteorològiques (que anunciaven vents de 40 a 50 km/h, essent probablement de 80 en amunt), i d’una nova nevada dijous que va afegir uns 30 a 40 cm. de neu pols a l’existent (1’5 a 2 m en vessants obacs) el resultat ha estat (com he llegit en altres piulades anteriors a la nostra) d’intent. No obstant això, la sortida ha estat del tot profitosa donada la molt bona neu que hi ha (probablement la millor de la temporada) tot i que no està assentada.

Factors a tenir en compte el dia 16-11-08: La neu (de 15-20 cm i qualitat pols) es troba al Pont de la Farga (1.450 m). De fet s’hi troba ja sortint d’Areu, tot i que amb prudència, s’hi pot arribar amb un turisme. El desnivell a realitzar es per tant de gairebé 1.500 m. (pels qui no tenim 4X4) i uns 18-19 km. d’anada i tornada (ja què cal seguir la pista força estona donat que el bosc és molt espès). A l’alçada del Pla de la Selva (1.690 m) deu haver-hi uns 30 a 40 cm. de neu pols quelcom pesada (vàrem veure traces de 4X4 que anaven cap al refugi de la Vallferrera). Seguint la pista cap els 1.900 (on cal abandonar-la i girar a ma esquerra) hi han d’1 a 1’25 m (pols pesada). D’aquí en endavant per pendents de vegades forts cal pujar entre mig d’arbres fins arribar mica en mica a la cometa que es va esclarint d’arbres i ens mostra les fortes pendents que cal assolir per a arribar a l’altiplà precedent de la pala final del Monteixo. En aquesta zona (2.200-2.300) deu haver de 1’25 a 1’50 m de neu pols mes lleugera i, a les zones on dóna el sol, un pel encrostada. Un cop sortint dels arbres vàrem abandonar (2.350-2.400), donat que el vent començava a ésser molest (a les carenes probablement superava els 80-90 km/h. i aixecava la neu a més de 50 m.!) vam decidir abandonar (possiblement encara que no hagués fet fort vent no hauríem arribat, ja que la pujada era molt esgotadora obrint traça que arribava per sobra de la bota en pendents de vegades forts). Al marge d’això cal dir que el risc d’allaus en aquella zona deu ser considerable (tot i no veure’n cap) ja què, la gran quantitat de neu, la poca insolació, i el pendent de vegades força dret, fa que coincideixen factors perillosos.

Deixo alguna foto de la sortida i de la zona pels que hi estiguin interessats.

Bones esquiades!