ventisca. El vent ha bufat com mai. A les deu estàvem a l'aparcament de dalt de vallter mirant-nos l'entorn més aviat pobre de neu. I és que el vent se l'ha endut tota!
Després de vacil·lar entre ratxa i ratxa de vent, decidim posar-nos els esquís al metix peu de pistes per arribar a algun lloc. Neu molt ventada i regelada excepte a llocs molt concrets on hi ha acumulació. La pujada, però, es pot fer bé. Accedim sense cap dificultat al coll de la Marrana, on la majoria de la gent decideix recular enlloc de seguir endavant degut a la boira i el fortíssim vent. Tot i el pobre aspecte de la pala que ens menarà al cim, hi ha prou neu per pujar-hi. Això sí, cal anar en compte a assegurar cada pas sobre la neu regelada i enclar-se ben fort quan venen les ratxes de vent.

Arribem al sotacim on un xic protegits del vent (pensem) treiem les pells i baixem.

Tot i l'estat de la neu, baixada més o menys fàcil.
Una jornada de les que corteixen.

bntrç!

Cesc i Jordi