29-11-2008 - Pic Envalira desde Pas
30-11-2008 - Puigmal (per França)
27-11-2008
El cim
Es bony, es redona, es un cim agrait de fer, de 2637m, senzill i exent de grans dificultats, o pot ser sigui aixi pel fet d´estar a tocar de les pistes de Boi-Taull. Ja de baix s´intueix una possible i llarga baixada per canals amples, nomes un punt a la part central i un "xic" encaixonat dona lloc a dubtes. De neu no n´hi falta!, i es que el problema d´aquest cim es la seva orientacio sud, sent molt frequent la falta de neu continua.
L´ascens
Sortim de l´estacio de Boi-Taull, pas obligat per pista en un principi, la deixem al poc i entrem a dins d´una petita barrancada a l´esquerra, que tambe la deixem aviat per anar a buscar una linea d´ascens mes directa. La neu esta dura i mes amunt ens obliga a posar-nos les ganivetes, en alguns llocs fem petits trencaments de plaques poc estables per damunt d´una base molt dura. Arribem a un coll, al costat mateix d´una pista de l´estacio, ja veiem la carena final al cim, fem una parada per disfrutar de les vistes. Veiem dos puntets que es mouent, semblen esquiadors, que van directament al Tuc de Moro, per una canal, que vista des d´aqui, sembla impossible de pujar. Continuem per la carena i sense cap dificultat arribem al cim. El fred es intens i nomes treure un moment la ma del gua, aquesta es queda "petrificada!". Les vistes son blanques i fredes com la neu, el fred avui s´ha imposat.
El descens
Es pot baixar del cim per molts punts, pero es veu molta acumulacio de neu sota i decidim continuar per la carena fins a buscar un inici millor. Es el moment mes esperat i el mes critic, et preguntes..anira be?, com estara la neu?, i la baixada, per on?. Tots els dubtes desapareixen al fer els primers girs, una delicia!, la neu esta en molt bones condicions!, moments de neu dura, pero es deixa rallar be, moments d´una capa superficial freda i poc cohesionada, uohh!!. Des de dalt fins a baix a la barrancada, es un descens continuo i directe, sense obstacles, pales amples i grans, que no ho semblen des de baix. Nomes un punt d´encaixonament, bastant ample i algo mes dret ens invita a un descens a tota velocitat que ens deixa en un petit repla, despres continuem a la dreta, fent la part final seguint tambe unes amples pales, que et deixen anar per on tu vulguis (mirar foto 18)... i sobretot!, una neu de la mes bona per esquiar!!!.
Vili i David
Autor: Vili