L´ascens

Neu, molta neu a Filià. Iniciem l´ascens a la vall, per la llarga pista completament nevada, fins la cabana-refugi de Filià. Una parada massa llarga, un temps insegur, tapat...intercanvi d´opinions: Filià, Llena?, Fitero?, miris on miris no es veu despejat. Decidim per fi, anar a investigar direcció sud-est, a una vall amagada de la nostra vista i a més alçada d´on estem, és el Barranc de la Coma de l´Estany. Pujada en forta pendent, seguint unes pilones de ferro, d´una estació d´esquí fantasma!!!?, com la de Llessui? (el temps i el "calé" diran...). Plaques de neu dura i gelada ens obliga a posar les ganivetes als esquís, fins arribar a un petit coll, sota d´una estació metereològica. Aquí s´obra la nova vall, un racó de descoberta i de futures rutes al Tossal de la Costa o al de l´Astell, el temps es despeja una mica i el Filià queda a la vista, llàstima!, però continuem mirant aquesta vall misteriosa i amagada, de l´estany de Filià, ni rastre!.

El descens

Fem un llarg descens amb poca pendent i a ratos remant, amb una neu molt bona per esquiar. També trobem, de sobte, trams de neu dura, que ens fa "volar"!. D´aquesta manera fem una volta circular, tornant a la cabana-refugi de Filià, desprès la pista i la foscor de la nit...

Vili i David