Dissabte deixem el cotxe a l’aparcament de la duana francesa-andorrana, després de demanar permís per aparcar, comencem a obrir traça per la vall de Balandran, un gran pastis de neu al nostres ulls, remuntem fins la carena que ens portarà al Pedrons. La neu de la carena amb variacions degut al vent, sempre millor per el sector de Pas de la Casa. La baixada per la vall millor per el canto dret, amb neu pols.
Diumenge ja en territori andorrà i aprofita’n que veiem el Pic de Cassamanya ben carregat de neu, cosa estranya ja que normalment el vent i fa de les seves, anem cap allà. La neu comença des de l’aparcament, ens decantem cap el bosc per anar a buscar la carena, a on el vent ens fa acta de presencia. La neu molt canviant i en ells llocs més drets la trobem dura. La baixada preferim no baixar per la pala principal, doncs, la veiem molt carregada i seguim un tros per la carena fins a trobar una pala que sembla prou franca, la veritat és que l’encertem, neu pols fins el torrent que baixa de sota el cim i aquest en condicions ja com una pista d’esquí. Molt recomanable la sortida sobretot per ser un mirador de primer ordre i un descens que el podem encarrilar per on millor el veiem.