Ja que al Pirineu Oriental pintaven bastos, provo el Port del Compte. Surto des de la zona del Sucre amb boira, a mida que vaig pujant es torna cada cop més espessa. Un cop arribat al Clot Rodó la boira no deixa veure més enllà de cinc metres. Sense perdre les traces gràcies a uns cinc centímetres de neu nova decideixo intentar arribar al Pedró. Un cop arribat a 2350 metres desisteixo perquè no vull que m'agin de venir a buscar, a més és el primer cop que provo la neu solsonenca. Baixant sembla que vagi borratxo, mala sort tu! Un cop al telecadira de la bòfia, decideixo posar pells altre cop i fer un parell de pujadetes més per aprofitar el dematí.