Sortirem del final de la pista asfaltada de la vall de Ransol, que habitualment trobarem netejada excepte els seus darrers 300m. Arribats al riu de Meners creuarem el pont de pedra i mirarem de seguir el camí d'estiu cap al refugi, per la dreta del torrent primer (que creuem allà on les taules de picnic) amb forta pujada, fins més amunt fer un llarg flanqueig cap a l'esquerra. Del refugi seguim cap al coll del Bony de la Pala de Jan per continuar amb una pendent sostinguda fins a la Collada de Jan. Seguirem fins l'aplanat cim amb els esquís als peus o a l'esquena.

La idea era baixar per la pala de Jan però ens trobem una neu amb més d'un metre de gruix sense cap tipus de cohesió, així que prenem el llom E que mena altre cop als plans dels refugi. Aquest descens demanarà atenció per trobar el pas entre les franges rocoses pel que haurem de fixar-nos bé de pujada (o fer la pujada pel llom i seguir les nostres traces al baixar). Les opcions free-ride són moltes, amb múltiples ressalts i canals que afrontarem al gust si la neu està en bones condicions. Un cop a l'alçada del refugi podem fer el descens pel mig del bosc (prou obert) o directament per l'O del refugi cap al riu de Meners més amunt del pont (nosaltres vam baixar pel bosc, però al plànol marco aquesta segona opció que ens va sembla més interessant. Són pales sostingudes i sense arbres).

Sobre l'estat de la neu, trobem neu pols humida de pujada, neu sense cohesió del coll al cim, i neu pols seca sobre una base dura al llom que ens recorda i molt l'excel.lent descens del Fontblanca. A les franges rocoses neu primavera i el tram de bosc potipoti amb crosta dèbil del mateix dia ja que s'ha fet tard i fa estona que no hi toca el sol.

La difultat obligada no passarà d'S2, però podem buscar les alternatives que vulguem d'S3 fins a S5.

Guillem i Edu