Suman que quedem una mica més tard, més el cafè amb llet, més etc ... arribem a la presa de Sallente a la Vall Fosca, a les tantes. A més, veien el temps que fa, tapat, comença a nevar, "lo" tard que és, decidim sortir a pasejar!, deixem de banda la idea de fer el Montorroio i comencem, esquís als peus, des de la presa mateix.

l´ascens:

La coneguda Canal del Pigolo, patinada inclosa i a terra!, ens obliga a posar-nos les ganivetes només començar, el terra està gelat a l´inici i patina en algun tram, més amunt a la sortida de la canal s´arregla, igualment ho fa el temps, ara es despeja de cop i surt el sol, merda!, brr!, tant temps perdut i ara hem de correr???.

Esquerra o dreta?, decidim cap a la dreta, per on va la ruta al Montsent de Pallars, així al menys assegurem de fer algun "picaxo", quin?...el Montsent, no...farem el Tossalet de la Coma, ja que ens queda més aprop. La pujada per la Pala Portell es dreta i a més ens equivoquem de canal!, encara és més dret per aquí!, per sort podem rectificar ja a la pert alta, on s´empinava al màxim. Passem un llom que no ens deixava veure bé la ruta bona i ara sense dificultats no tant empinades, arribem al coll que condueix a la Coma Plana, amb vistes a molts cims, Montsent, Montorroio, Pala Pedregosa, Peguera, etc, el nostre objectiu d´avui no es veu, queda amagat darrera d´uns avantcims (dos) que s´uneixen fins arribar al cim. Des del coll i ja a dalt del primer avantcim, continuem cap al segon, i per fi!, es veu el tercer, que és el propi cim , tota aquesta carena és suau i sense dificultat. La neu des de Pigolo, passa de dura a fonda a les pendents fins el coll i suficient per foquejar des dels avantcims fins al cim.

El vent para a dalt del nostre objectiu, el Tossalet de la Coma, de 2724 m, està a uns 150 m per sota del Montsent i del Montorroio, i a mig camí entre els dos. Des d´aquí observem (sembla), que la millor i més còmoda pujada seria per la Coma d´Espòs, ves a saber!, la pendent potser menys forta, s´hauria de provar i comparar, nosaltres hem optat (creiem) de fer un ascens més directe. Dalt del cim el fred és intens, les mans es glacen tot i portar els guants, no esperem més per baixar...

el descens:

Ràpid!, marxem!, comencem el descens fent una diagonal per sota la carena, tot just el temps es tapa dalt del cim i comença a bufar un vent gèlid... els esquís desapareixen sota la neu, aquesta es fonda i pesada, les caigudes ens esperen a cada gir!, ara més bé!, ara no tant!, cabrioles, brincades i recargolades, no podem parar!, hem d´arribar ràpid al coll, a reparo del vent!.

I ara el coll, i ara... ve la part més dreta!, vinga va!.... a totes!, continuem brincant i saltant, girant i caient, i ens tornem a aixecar!, iuu!... ah! quina neu!... de fonda i pesada a dura, els equilibris es desequilibren i el nostres "maxacats" cossos continuent en peu!. De totes formes he de dir, que tot i expresa´m així, en general la baixada ha estat ben assequible i la neu també.

Ahhh, el Pigolo!.... tant repetit, tant pesat, tant obligat... però!, que bé torna a veure´l, ara ens relaxem i respirem, tant ens enfot que es fagi de nit!, "lo" important és haver arribat a baix, "sanos i salvos"!..................

Vili (l´aprenent) i David (el mestre)