A la tercera va la vençuda!, dos intents fa dos temporades (un en solitari), els dos des de l´estació de Boí-Taüll, els dos retirada a peu de cim a causa del mal temps, avui som tres en intentar-ho però aquesta vegada des de Manyanet... a la tercera va la vençuda, si!!!.
Tot i sortir tard per trobar-nos amb problemes de neu a la pista de Manyanet (al final cadenes per sortir), comencem pasades les 10h!!!. Que nois?, fem una passejada?!.

l´ascens:

La, la, la!, anem d´excursió!. Llarga pista fins entrar a la vall, passem per damunt del pas de cadena, sempre amb els esquís als peus. Una vegada adins de la vall, tot just passant un curt, però exposat pas, en una canaleta que va a parar directament al fons del barranc (per on circulen les aigues del riu Manyanet), ens sorprenem de la quantitat de neu que hi ha, els espais s´obren i a cada passa es fan més grans. El Muntanyó el tenim a vista, sembla aprop, però les distàncies, com sempre, enganyent. Prenem la primera gran i ampla barrancada a l´esquerra i anem pujant, la calor apreta, sembla que estem adins d´una olla d´aigua bullint!.
Anem decidint els passos, podem anar pel pas de Llevata a tocar de l´estació de Boí-Taüll (més llarg) o directament al cim o anant direcció al coll de Roies, també a tocar de l´estació, agafem aquesta última opció, però sense arribar-hi. Voregem la base del cim per unes amples pales i girem cap a una altra pala que no veiem, aquesta és la que te vistes al coll de Roies, Puig Falcó el tenim "a ple rendiment" (veiem esquiadors de pista). Ens parem per posar-nos les ganivetes abans d´afrontar l´última pala directa al cim, la neu aquí està a clapes dura, el Jordi (que va amb els esquís-retro), decideix pujar amb els grampons, nosaltres ho fem amb esquís. La pala es va inclinant a mesura que pujem i així arribem tots tres a dalt del cim.

el cim:

Tuc de Muntanyó 2600 m, un Tuc en forma plana i allargada a dalt, bones vistes en totes direccions, molts cims ens envolten, uns a tocar a l´estació, altres més solitaris i allunyats, com el Corrunco o el Filià, i de moment també el Llena (futura estació?) i els seus companys de cordalada. Mengem una mica i sense perdre gaire temps ens preparem per baixar, és tard (prop de les 16h).

el descens:

El Jordi arriba el primer a la base del cim, on ha deixat els esquís, el segueix el David, fent les primeres rallades a la neu, a trams dura, a trams fonda. Ens reunim els tres, el Jordi s´acaba de preparar les seves fustes, llargues i rectes com un pal!. I continuem, per una neuu... polssss, polsssssss!!!. Una delícia, la millor de totes!, i fins pràcticament arribar a l´entrada de la vall, l´emoció ens fa oblidar que això es pot acabar d´un moment a altre. Zis!, Zas!, i flotem damunt la neu!... Zis! Zas! i saltem sense preocupar-nos de res!, Zis!, Zas! i girem axecant una polseguera de neu de pel.lícula!, i Zis!, Zas! i...Kazastras! a terra!, trobem només dos petites parts de neu una mica espesa o dura-crosta, complicada de dominar.......cuidado!!!!!!. Ens relaxem de la descarga d´adrenalina ja sortin de la vall i entrem al camí de retorn al cotxe, ara trobem parts sense neu (el sol ha escalfat) i ens treiem els esquís... les pedretes, sembla que també, volen disfrutar en rallar les soles dels nostres esquís...Raz!.

un saludo en "Z" de pujada i "S" de baixada!

Jordi, David i Vili