Passem de l´èxit total de Manyanet el dilluns al fracàs rotund a Certascan!, ves que hi farem. El pla inicial era: el primer dia pujada al refugi de Certascan i el segon fer el Certascan, res de res, la muntanya és així i per sort no podem modificar-la. Entrem a la pista de Boaví i deixem el cotxe a les bordes de Guidal, la pista es complica a partir d´aquí (gel).

l´ascens

Esquís als peus i amunt!, arribem a la presa de Montalto i ens desviem a Certascan, una mica més amunt comencen els problemes, apareixen els molestos "pans", però no van sols!, van en companyia!, "pans & company"!, si fos sol uns pocs pans... Tortura total, mai havia vist una cosa igual, és desesperant!, cada dos lliscades ens quedem pegats a la neu i fent un esforç aixequem els esquís i a sota d´ells una verdadera quantitat de neu enganxada!. No tenim cap tram bo, tot és així de penós, provem de treure´ns les pells,i res!, ni tirem enrera!, quedem clavats igualment!, provo de treurem els esquís i caminar, ara m´enfonso per sota dels genolls!, ja no sabem que fer!. Deduim que el problema ve de que avui el sol escalfa la neu, no fa fred i altres motius que no sabem, "la mare natura" o "la mare que ho va p.."!!!.

Confiant en que s´acabi la tortura, es distraiem mirant el paissatge i fent ruqueries per descargar l´emprenyament, el David no para de cridar al "Milu", n´està tant fart que ja s´inventa un gos imaginari per passar l´estona. Els problemes no es solucionen fins molt amunt, tot just on el camí (colgat de neu) fa un gir brusc a l´obaga, aquí veiem el final de la vall. Parem a repostar calories, les necessitem!, em perdut un temps important, el que després ens faltarà per continuar. Continuem i si! per fi, la neu ja no s´enganxa!, però... és massa tard, ens veiem obligats a posar-nos les pells i les ganivetes, tot i ser plà el terreny, per que?... Per que el camí ha desaparegut sota una inclinada capa de neu, això dificulta la progressió, ja que en alguns llocs és veritablement un perill, la pendent que forma i el tenir que travessar algunes canals, fent una tallada pel mig, la veritat, no és per fer "ruqueries", ni cridar al "Milu"en aquests moments.

Ens falta poc per arribar al final de la vall, hem fet el pas més delicat i exposat de tots, ens el podriem haver estalviat!, la claror disminueix ràpidament i em de decidir que fem. Ens falta més d´una hora per arribar al refugi, tenint en compte que... no portem el material per fer un vivac, per estalviar pes (al refu hi ha mantes), que... la nit la tenim ja al damunt, que... l´experiència em diu que retira, que... no vaig sol, i que no vull trucar al 112... per gilipolles!... RETIRADA!!!, la millor decisió presa, ja tornarem!, o no!, ves a saber...

el descens

No hi ha marxa enrera, ens treiem el piolet per tornar, aquest pas maleït ens te acollonits!. Amb molt de cuidado i amb els esquís als peus i una mà clavant el piolet a la pendent, així passem... uf!. Ara ens queda algun que altre "passet", però no són tant delicats, tot i així l´exposició hi és. La nit cau precisament al punt on hem parat a menjar, pells fora, ganivetes fora, piolet a la motxilla, frontal i... com estarà la neu a partir d´ara?... BÉ!, GENIAL!, és com si tot hagués estat un mal son, una broma de mal gust... la nit i el fred, ens ofereixen ara una baixada gratificant de 2 hores, per una neu totalment diferent del matí, ni s´enganxa, ni es pega, ni ens toca els c....!, ahhh! quin descens més silenciós, plé d´ombres i fantasmes, ens fiem de la justa llum dels frontals. El "Milu", el gosset imaginari del "mestre", al final no ha aparegut, tampoc em giro per veure si ens ve darrere...adéu Certascan!.

un saludo en "Z" de pujada i "S" de baixada

Vili i David i viZeverSa