Hi ha muntanyes que, malgrat tenir-les ben a prop, semblen molt llunyanes. Certament, el Castellet de Moror (2664 m) no és un cim gaire esquiable —envoltat de cingles, a peu només s’hi puja amb una certa facilitat per l’aresta nord, amb esquís no s’arriba al capdamunt per enlloc—, però si s’observa amb una mica de deteniment, no costa trobar-hi algunes línies que paga la pena de seguir, encara que no surtin del cim. La cara O de l’espatlla del Castellet presenta alguns corredors ben definits i amb bon pendent; la cara N també ofereix algunes baixades interessants. En ambdós casos caldrà obrir una traça incòmoda i passejar-se per una aresta amb els esquís a l’esquena.

Les fotografies aquí:
http://zwingg.wordpress.com/2009/01/17/castellet-de-moror-corredor-o/