Aprofitant les magnífiques condicions per a la pràctica de l'esquí de muntanya, ens desplacem a la zona més occidental dels Pirineus d'Osca, per a realitzar una superba travessa, enllaçant els pics d'Aspe i Bisaurín. Una gran volta que ens permetrà conèixer aquest petit món calcari. Divendres sortim del refugi de Lizara amb els esquís als peus fins al Collado del Bozo. Baixem fins la planúria de Napazal per una neu transformada de molt bona qualitat i ens tornem a calçar els esquís fins el Pic d'Aspe. El descens l'efectuem des del collet abans d'arribar al cim, per una canal molt dreta, tot i que en bones condicions per a efectuar el descens amb garanties. Realitzar l'Aspe en travessa i baixar fins a Candanchú és una ruta de molta categoria. Val molt la pena, sempre i quan hi hagi les condicions òptimes. En aquest sentit, aquesta temporada és excepcional i ens trobem un company que fa el descens directe per la canal nord de l'Aspe. Un descens extrem que hi anava al darrere desde feia uns quants anys. Brutal! Enllacem el descens fins a Candanchú i fem l'última pujadeta per les pistes d'esquí de fons per baixar fins el Coll del Somport, on fem nit a l'alberg Aysa. Una jornada complerteta, amb més de 1700 metres de desnivell acumulat i el gran descens de l'Aspe com a plat fort. Dissabte comencem a foquejar desde Sansanet, a quatre quilòmetres del Somport. El guarda de l'alberg s'ofereix amablement a portar-nos-hi ja que fer-ho amb esquís és molt poc recomanable. Pugem fins a l'Ibón d'Estanés i atravessem el magnífic Valle de los Sarrios, un dels racons més bonics de tota la travessa i de tots els Pirineus, per coronar el Collado de Bernera. Davant nostre s'obre el Bisaurín i la seva ruta de pujada, desde la Plana Mistresa. Baixem per una neu pols increíble fins a la plana i efectuem l'elegant ascensió al cim del Bisaurín. Una pujada recargolada, on prenem una coma a mà esquerra, invisible desde lluny, però que té continuïtat fins la mateixa aresta cimera. Fem el cim amb esquís i contemplem la impressionant vista: Anie i tots els seus veïns, Aspe, Collarada, Mont Perdut, Balaïtous, Capéran de Sesques, Pallas, etc. Baixem fins el Collado del Foratón, per un pendent dret i ple de les traces de tota la gent que no ens hem trobat durant tota la travessa. Superat un petit estretament rocós enmig de la pala, ja podem desplaçar-nos cap a la neu verge i efectuar un memorable descens per neu primavera excel.lent fins el refugi de Lizara. Jornada també complerta, d'uns 1500 metres i uns quants quilòmetres de mapa, amb dues parts molt diferenciades: la primera un llarg passeig amb esquís per valls planeres i la segona l'ascensió al Bisaurín, molt directa i d'una elegància extrema. Diumenge l'aprofitem per fer el Pico Llena del Bozo, altre cop pujant al Collado del Bozo i anant a buscar la seva vessant nord. El dia però ja no acompanya i la qualitat de la neu és molt canviant i deixa molt que desitjar. Una magnífica ruta per a conèixer aquest racó de Pirineus que ens queda tan lluny. Fotografies a http://www.cebadalona.org/mostraPiada.php?Id=348